Teresa García. La
paraula infraestructura, sempre ha estat lligada al desenvolupament i
a la transformació del territori, sempre ha sigut sinònim també de
connexió i la connexió que genera, directament relacionada amb el
desenvolupament d’activitat econòmica.
Infraestructura
viaria, ferroviària, portuària, i també ambiental, per que la
connexió de la biodiversitat és necessari mantindre-la i per què
eixa biodiversitat genera igualment activitat econòmica.
Una
ciutat com la nostra, punt de connexió mil·lenari, al llarg de la
seua història ha interaccionat amb el seu medi i ha arribat al dia
d’avuí amb algunes ferides, però també amb una riquesa ambiental
d’incalculable valor.
El
nostre creixement sostingut, per que veritablement ho siga, cal que
siga equilibrat i cap que conserve eixos valors ambientals, estem
davant d’una aposta de futur en quan al repte logístic que encara
la nostra ciutat. Parc Sagunt II portarà noves infraestructures, en
el port, amb el corredor cantàbric i mediterrani, però també devem
ser conscients que al mateix temps hem de protegir i salvaguardar
aquells àmbits del nostre territori que conserven eixa biodiversitat
i riquesa ambiental. Per què en eixes infraestructures verdes
descansa la nostra reserva alimentària en el sol agrícola i la
nostra qualitat de l’aire en el sol forestal i la garantia de la
lluita contra el canvi climàtic. I per que eixos valors ambientals i
etnològics són els que han fonamentat la nostra identitat, cultura
i història, i eixos valors també són una font d’economia de
valor a través del turisme.
Ens
equivoquem si el futur només l’escrivim en funció de variables de
transformació, estrictament economicistes, sense tindre en compte
les variables de conservació que són aquelles on descansen els
valors i la qualitat de vida, incluint en el concepte vida a la
natura.
No
m’agrada parlar de la natura des d’un punt de vista engenyeril,
per que l’entenc com una subjecte més de la nostra vida, però per
a aquells que parlem només de desarrollisme és necessari,
recordar-lis també des del desarrollisme com d’important és
protegir, al mateix temps que es creix.
Les
muntanyes litorals del Palància-Belcarie, nodreixen el Palància en
el tram on la terra se l’engoleix i drenen les nostres marjals, una
de les quals és el nostre primer patrimoni mundial. És per això
que la connexió verda entre els Pacs Naturals de la Serra d’Espadà
i Calderona, no només es bàsica per al manteniment dels nostres
espais naturals. És un punt de connexió ecològic necessari per al
País Valencià. Per que serà això, l’existència d’espais
naturals de qualitat el que marcarà la subsistència i l’emergència
de les ciutats i les regions del futur.
Benvinguda
aquesta decisió històrica on els i les morvedrines hem triat la
qualitat i la sostenibilitat com horitzó de futur.
Comparte la noticia
Categorías de la noticia