Este sitio web utiliza cookies, además de servir para obtener datos estadísticos de la navegación de sus
usuarios y mejorar su experiencia de como usuario. Si continúas navegando, consideramos que aceptas su
uso.
Puedes cambiar la configuración u obtener más información en nuestra política de cookies pulsando aquí.
Mesa és cronista oficial d'Estivella (Camp de Morvedre-València)
0
LLUIS MESA - 29/10/2017
Lluis Mesa. FOTO EPDA
La ciutat de Sagunt
ha homenatjat estos dies els saguntins assassinats a Mauthausen. Aquells veïns
que perderen la seua nacionalitat per pesar de diferent manera un règim
totalitari. Eixe trist episodi
històric patit en la comarca és una bona raó per a pensar en les anònimes
persones que han mort o viscut víctimes de la injustícia en el Camp de Morvedre
i no s’han reconegut. També és una ocasió per a entendre que els conflictes
passen però els patiments de les persones queden marcats per molt de temps i
deixen d’importar a la societat.
La història és
dels líders vencedors i no la narren els vençuts. Sempre queden en blanc
pàgines escrites en lletra transparent que no es poden llegir fins que algú els
dóna color i les reivindica. Són escrites per persones sense nom que mai han
manat i el delicte de les quals ha sigut ser pobres i arraconades. S’ha de
pensar que darrere dels grans relats està el patiment de les persones que,
independentment d’estar en els bàndols dels vençuts i els vencedors, han patit
la incomprensió i acaben com a damnificats dels seus dirigents. Són les
víctimes innocents dels conflictes
Valga com a exemple, el que recentment s’està
vivint amb el conflicte català. No es pensa que darrere dels líders
independentistes estan persones que legítimament se senten sols catalanes. El
món dels sentiments és íntim i privat i s’ha de respectar. Tampoc no s’és
conscient que el respectable sentiment d’espanyolitat és aprofitat en part pels
governants per a actuar. És a dir les autoritats i els líders juguen amb les
persones anònimes, i sobretot amb les seues il·lusions, per a justificar
actuacions que necessiten suport. Al final tot passa i sols queden les
frustracions dels hòmens i les dones que han confiat en els dirigents.
En definitiva,
s’ha de pensar que el més important són les persones, abans que les ideologies
i els lloables valors. Sols quan exclusivament es té en compte a l’ésser humà
amb el qual es compartix el carrer
i els espais públics, les víctimes no ho són tant.