Més de 60 ajuntaments signen la declaració de València que tanca les jornades municipalistes

Un total de 62 representants d'ajuntaments participants en les Jornades Municipalistes per un Finançament Just, en l'acte de clausura del qual han intervingut l'alcalde Joan Ribó i la vicepresidenta de la Generalitat, Mónica Oltra, ha signat la Declaració de València, un document que inclou deu punts en els quals es plasmen les propostes de reformes del marc legal que permeten un reequilibri de recursos per a que els ajuntaments tinguen l'autonomia financera que els permeta atendre les necessitats de la ciutadania i prestar uns servicis públics de qualitat.

“Els governs locals són ens polítics que presten servicis públics essencials des de la proximitat emparats en el principi constitucional d'autonomia. Com a tals, requereixen d'un sistema de finançament estable que garantisca la cobertura de les necessitats bàsiques dels ciutadans en el marc de les seues competències almenys al mateix nivell que la resta dels governs territorials”, s'afirma en el primer punt de la Declaració de València elaborada en el marc de les Jornades Municipalistes per un Finançament Just celebrades ahir i hui en la nostra ciutat

En la part final d'eix primer punt del decàleg de la Declaració s'afirma que “la reforma del sistema de finançament local no pot veure's postergueu ni supeditada a la reforma del model autonòmic, sinó que ha d'abordar-se conjuntament en el marc d'una reforma global del finançament del sector públic.”

En un segon apartat s'afirma que “El/els sistema/es de finançament local deurà/n combinar la presència d'un espai fiscal propi amb impostos (propis i compartits), taxes, preus públics i, si escau, contribucions especials, que permeta als governs locals exercir la seua autonomia i coresponsabilitat fiscal, amb un conjunt de transferències incondicionals (procedents tant de l'Administració Central, com de les Administracions Autonòmiques) que tinguen per objecte cobrir la bretxa existent entre les necessitats de despesa estimades amb base a les competències assumides i la capacitat fiscal pròpia que emana de les bases tributàries disponibles”.

La Declaració de València arreplega que “la propietat immobiliària, en tant que base imposable fixada al territori, hauria de continuar sent la base nuclear de la fiscalitat local”, i també planteja que “hauria de flexibilitzar-se el nombre d'exempcions, bonificacions i altres beneficis fiscals aplicables a este tribut que erosionen la seua recaptació”, en clara referència a la situació actual de la qual es beneficien algunes confessions religioses que no tributen IBI

Esta declaració, fruit d'un profund descontent del món local, segons el primer tinent d'alcalde de l'Ajuntament de Barcelona, Gerard Pisarello, inclou una petició que “haurien de revisar-se la resta dels tributs locals vigents actualment, a fi de millorar la seua equitat distributiva i l'eficiència dels seus objectius en coordinació amb la fiscalitat de les Comunitats”. També s'apunta la necessitat d’una reforma en profunditat de l'Impost sobre Activitats Econòmiques, així com que hauria de combinar-se el recurs a les transferències estatals (l'anomenada participació en tributs de l'estat-PIE) amb les menys desenvolupades transferències autonòmiques”.

En un apartat relatiu a l'endeutament, els representants municipals reunits a València en un fòrum on han estat presents alcaldes i regidors de molt diversos partits, propugnen en la Declaració de València que “la Regla de Despesa s'aplique a les entitats locals, (i igualment a la resta de les Administracions públiques), únicament en cas de vulneració dels principis d'estabilitat pressupostària i sostenibilitat financera, formant part del conjunt de mesures preventives i correctives que la llei contempla per a aconseguir el seu compliment”.

Des d'eixa premissa se signa en la Declaració que “propugnem que les entitats locals que obtinguen un resultat de superàvit o capacitat de finançament amb romanent de tresoreria per a despeses generals positiu, hauran de poder disposar lliurement d'aquest romanent, sempre que no superen els límits en els nivells de morositat i deute financer que la llei establisca, sense que esta disposició compute a l'efecte de compliment del principi d'estabilitat pressupostària”.

La signatura de la Declaració de València ha precedit a l'acte de clausura d'este fòrum reivindicatiu en el qual-segons Joan Ribó- ha prevalgut el consens municipalistes per sobre de les adscripcions partidistes, on han intervingut l'alcalde, Joan Ribó, i la vicepresidenta de la Generalitat, Mónica Oltra, que han agraït el seu treball a totes les persones que han presentat ponències i a l'equip organitzador de l'Ajuntament de València.

L'alcalde de València, Joan Ribó, en una breu intervenció final, ha reiterat arguments que ja havia esgrimit amb anterioritat i, a més d'agrair totes les participacions en el debat, ha assenyalat que “els alcaldes i alcaldesses hem de considerar-nos satisfets pels consensos als quals hem sigut capaços d'arribar des de la transversalitat d'aquesta trobada. Ens uneix la vocació de servei a la ciutadania, i açò és capaç de superar diferències ideològiques, d'estructura partidista o fins i tot territorials”

Ha afirmat que els ajuntaments són conscients de les manques que a dia de hui pateixen en termes de finançament, “però lluny de caure en el lament, ens posem en peus i ajuntem els nostres esforços per canviar-ho”. Més tard ha afegit que el diàleg “s'ha mostrat, una vegada més, com la punta de llança del poder que ha de tenir la política. En general, sabent escoltar per a poder donar resposta la nostra ciutadania, i en particular, estos dies ací a València, asseient en una mateixa taula als qui tenim la responsabilitat de generar solucions”

Ha afirmat Ribó que, a partir d'ara, el repte municipalistes ha de ser que este diàleg amb la resta d'institucions de l'Estat; amb el govern d'Espanya. A partir de hui ens hem d'emplaçar a continuar amb la nostra obstinació per millorar les condicions de vida dels nostres veïns i veïnes, que solament aconseguirem amb uns recursos òptims. Hem assegut les bases en aquesta Declaració de València, i el nostre deure d'ara és difondre-la i aprofundir en quants aspectes siga necessari”

PAGAR COM A RICA, SENT POBRE

Oltra ha parlat de el “necessari i imprescindible” que para els qui gestionen els recursos públics continua sent el treball per a atendre “els interessos i les necessitats globals de les persones sobre qualsevol altre tipus de prioritat, per a seguir reivindicant un repartiment equitatiu i just dels recursos. I m'acabe de referir a les necessitats globals de les persones conscientment, perquè quan parlem de finançament, i particularment de finançament municipal, no pensem en xifres, sinó en persones”

Ha afegit la vicepresidenta de la Generalitat que “els pressupostos de les administracions públiques adquireixen tot el sentit quan van dirigits al compliment dels drets de les persones. Eixe és el far que orienta la nostra acció de govern i, crec, de tots i totes les que estan presents avui ací. Per açò resulta lamentable tenir reivindicar els mitjans necessaris per a poder garantir alguna cosa tan radical i transgressor com és el compliment de les lleis. Represente a un govern que té com a prioritat rescatar persones i garantir els seus drets. Però per a açò necessitem els recursos econòmics que constitucionalment ens corresponen”.

Ha comentat Oltra que la Comunitat Valenciana és l'única comunitat autònoma espanyola que “sent pobre, paga com si fóra rica. Açò constitueix una vertadera anomalia que castiga injustament no a un territori, sinó a les persones que viuen en ell. Per açò seguim amb la urgència d'haver d'exigir els recursos que constitucionalment ens corresponen per a garantir els drets i poder assistir a les persones en les seues necessitats vitals i socials”.

Per a Mónica Oltra, ”la defensa d'un finançament just també és la defensa d'un Estat just enfront de les tendències potents que pretenen una disminució de la presència de l'Estat. En esta comunitat autònoma sabem molt bé el que han significat anys i anys de no gestió, de no govern, de desviar diners i recursos públics a unes altres finalitats i altres butxaques, d'actuar en funció d'interessos delictius en lloc d'actuar en funció de l'interès general. La no presencia de l'Estat ha sigut, des del meu punt de vista, element clau que ha impedit pal·liar les greus conseqüències de la crisi”.

“Estem ací per a canviar tot açò. La presència de tots vostès estos dos dies a València és una mostra de l'interès per actuar des del lideratge de la gestió pública per a revertir la situació actual. Una actuació que, com no, ha de tenir capacitat suficient d'incidència en les polítiques que afecten directament en la vida de les persones; una incidència que ja fa temps, jo definia com la felicitat de cada dia”

Per a aconseguir-ho ha ressaltat que “són necessaris recursos econòmics, evidentment, amb mecanismes justs –com titulen aquestes jornades- de finançament de les administracions públiques que permeten abordar les urgències immediates i, al mateix temps, establir condicions de millora estables. Però també recursos personals que permeten abordar amb garanties els grans reptes que tenim per davant”.