Este sitio web utiliza cookies, además de servir para obtener datos estadísticos de la navegación de sus
usuarios y mejorar su experiencia de como usuario. Si continúas navegando, consideramos que aceptas su
uso.
Puedes cambiar la configuración u obtener más información en nuestra política de cookies pulsando aquí.
Ojos Negros, Sierra Menera i la comarca del Camp de Morvedre
Mesa és cronista oficial d'Estivella
0
LLUIS MESA I REIG - 05/04/2017
Ojos Negros. FOTO MESA
Fa unes setmanes era notícia la vinguda a la
comarca dels representants municipals d’Ojos Negros. En esta setmana comencen
els actes del centenari de la siderúrgica saguntina. Tots dos són esdeveniments
que fa pensar en la pluralitat i en la riquesa que oferix el Camp de Morvedre. Hi ha una llarga i antiga història però també
una altra més recent que en pertany ja a la memòria.
Potser eixes paraules quedarien buides o
sonarien a simple literatura. Perquè tot açò és difícil d’entendre totalment si
no s’ha viatjat fins a Ojos Negros i concretament al barri de Sierra Menera. L’arribada
des de les terres aragoneses frontereres a Guadalajara resulta sorprenent.
Perduts en el trajecte el paisatge mediterrani i deixant a banda el territori
pedregós de Rodenas, s’inicia un camí que no sembla porte cap a un paratge tan
nostre i alhora tan llunyà. De sobte canvia i apareixen a poc a construccions
que resulten familiars. Són cases i
carrers que recorden al que seria el primer port de Sagunt. Emergixen els
barris de: “Relojería”, “Hospital”,
“Centro”, “Gerencia”, “Estación” i “Casas de Manolo”.Un se sent com traslladat en el temps i sobretot en
l’espai. Eixa pregunta que a vegades sorgix, quan es mira el Port de Sagunt i
es pensa com seria en el seu temps original, troba resposta en observar tot
aquell medi. Més encara quan es continua el camí fins a les mines, en este
moment mudes, però que expressen perfectament la veu d’un temps anterior.
Descobrir les construccions industrials, les ferides de les muntanyes o unes
enrunades cases d’obrers abandonades ara entre vegetació i vigilades des dels
molins de vents moderns, fa entendre millor el passat.
En definitiva la celebració de l’aniversari
de la siderúrgica saguntina és una bona fita per a reflexionar però també per a
retrobar-se amb uns orígens nostres que ens remunten a una terra amb història
compartida d’obrers, trens i mineral. Un viatge cap allà del tot recomanable
per als habitants de la nostra comarca amb la intenció de redescobrir-nos en una
terra estranya que també és una miqueta nostra.