Lluís Mesa. EPDA
En estos
dies de Setmana Santa, independentment de les nostres creences, mirem cap a la
figura de Jesús i de la seua crucifixió. Ens preguntem, com era possible que
les persones foren torturades d’aquella manera tan dolorosa fins a un extrem
inhumà. Ens resulta difícil d’entendre que aquella societat romana, que portà
tant de progrés per tot l’imperi, fóra capaç de mantindre formes tan extremadament
cruels i irracionals. Aleshores ve a la memòria com va ser el seu final.
Inevitablement, en vindre al cap totes eixes
reflexions, es fa inevitable tornar a l’actualitat. Cada dia els titulars dels
diaris recorden els atacs amb armes químiques, el terrorisme indiscriminat
arreu de qualsevol part del món, el retrat d’un pare amb els seus fills bessons
mort al braç. Són tantes i tantes les imatges que totes elles fan pensar que la
creu d’aquell natzaré continua sent la crua realitat.
A hores d’ara la civilització ha avançat amb
passos gegants. La intel·ligència humana se situa en nivells insospitats. Però,
malgrat tot, la humanitat continua esclava de la cobdícia i disposta a
autoodiar-se cada dia. La gran majoria d’hòmens i dones no arriben a entendre
la immensa saviesa a la qual ha arribat la societat i alhora es troben
indefensos en vore com una part de l’espècie patix amb tanta crueltat. No són
les desgràcies naturals o els esdeveniments accidentals els culpables de tot el
dolor. És la mateixa ment humana, tan gran en alguns moments, la que es burla
de la seua mateixa espècie.
En definitiva, són dies de descans i també de
recapacitar des de la tranquil·litat. Pensem en les estèrils tragèdies humanes
que fem possible cada dia les dones i els homes per no respectar-nos. No ens
donem per vençuts. De segur que podem participar de xicotets actes i ser autors
d’una reduïda veu que diga pau i que en boca de tots pot arribar a ser un
estrident i sonor crit. Pensem que res canviarà en el món sense xicotets canvis
d’actituds en cadascú de nosaltres.
Comparte la noticia
Categorías de la noticia