Paiporta finança amb 4.000 euros la campanya d'acollida de xiquetes i xiquets sahrauís 'Vacances en pau'

D"esquerra a dreta, Lourdes Crespo, Maribel Albalat, Vicent Ciscar, el secretari municipal, Alali Emboiric Mohamed i Yolanda Chabarri. EPDA

L'Ajuntament de Paiporta ha signat un conveni de col·laboració amb l'Associació Paiporta Humanitària (APAHU) i la Federació d'Associacions de Solidaritat amb el Poble Saharauí (FASPS-PV) que suposarà una ajuda de 4.000 euros destinada a sufragar la campanya 'Vacances en Pau'. Aquesta acció permet a centenars de xiquets i xiquets sahrauís passar unes setmanes a terres valencianes, on ponden rebre tractaments mèdics que no tenen al seu abast en els seus llocs d'origen.

El conveni se signa després dels acords d'aquestes entitats amb la Regidoria de Cooperació Social i Voluntariat, de la qual és titular la regidora Isabel Martínez. A la signatura del conveni assistiren l'alcalde accidental de Paiporta, regidor d'Ocupació i Comerç i primer tinent d'alcaldia, Vicent Ciscar, la regidora de Benestar Social, Maribel Albalat, i la presidenta de la FASPS-PV, Lourdes Crespo, així com la presidenta d'APAHU, Yolanda Chabarri, i el delegat sahrauí per a la Comunitat Valenciana, Alali Emboiric Mohamed.

Moció d'APAHU pels presos polítics
D'altra banda, l'Ajuntament de Paiporta va aprovar en el ple d'octubre una moció institucional, a petició d'APAHU, en què instava al govern d'Espanya a que exigisca l'anul·lació del judici contra els acusats pels fets relacionats amb el desmantellament del campament de refugiats de Gdeim Izik. La moció exigeix la revisió exhaustiva de tot el procés, incloses les tortures per a extreure els testimonis, i s'elevarà a 10 institucions entre les quals hi ha el govern central, el Ministeri d'Assumptes Estrangers o la presidència del Parlament Europeu.

Els fets es remunten a l'any 2010, quan l'exèrcit marroquí va desallotjar de forma violenta el campament de Gdeim Izik, assentament proper a El Aaiun ocupat per 20.000 sahrauís. En aquell desallotjament violent van morir 11 policies marroquins i 2 civils sahrauís. El procés judicial per aquells fets no va comptar amb cap garantia democràtica i processal, com han denunciat nombroses institucions internacionals, i va acabar amb la condema de 22 persones a penes entre la cadena perpètua i els 7 anys de presó. Les úniques proves per a aquestes sentències dictades pel Marroc són declaracions signades pels acusats baix tortures i amenaces, segons tots els indicis.