Regina Llavata D’entre totes les definicions de política que he tingut ocasió de llegir, em pareix molt interessant una que, sense centrar-se en l’interpretació concreta del terme, fa referència a dues possibles accepcions del mateix; per una banda, la ciència que tracta l’organització i govern de les societats humanes i, per l’altra, l’activitat de les persones què és dediquen a ella.
Lamente no recordar l’autor de la mateixa, què va ser publicada en un periòdic de tirada nacional fa algún temps, però assenyala què l’objectiu principal d’aquesta tasca – un art, per alguns autors- és el de resoldre pacífica i raonablement els conflictes què es produixen entre persones i grups humans. Es a dir, política en estat pur, al servei del benestar de la ciutadania, del poble, política com necessitat d’organització social i gestió de les relacions entre individus. “Zoon politikon”, per Aristòteles, la persona com animal polític, com esser social per natura, que mitjançant el contacte i el dialeg amb altres persones pot alcançar la justicia i el bé comú.
Sospite que molts dels nostres politics de dreta actuals no compartiran aquesta definició. Les seves declaracions públiques i el seu comportament habitual pareixen encaminats a aconseguir l’objectiu contrari: generar conflictes constants i en tots els àmbits possibles.
De quina altra forma es pot entendre la necessitat que tenen alguns per crear alamar injustificada entre la ciutadania quan es trata de determinants temes sensibles, com l’inmigració, recorrent a la mentida o falsejant les dades.
L’ocultació de la veritat, l’engany i la corrupció pareixen característiques inherents a la dreta politica espanyola, problablement la més conservadora d’Europa.
Aquesta actitud tan contraria a la que seria exigible a les persones que ens dediquem a la política, al concepte mateix de política, no està exenta de riscos. Exagerar quan es parla de l’amenaça que suposa l’inmigració, facilitar xifres que no es corresponen amb la realitat, inventar arguments amb l’única finalitat d’incitar a l’odi i crear un estat d’opinió que fixa el focus del problema en les persones que fugen d’una situació insostenible als seus països i no en els motius que les empuixen a fugir, animen a la confrontació social, provoquen un augment dels sentiments xenófobs i racistes, ens fa més animals i menys persones a tots i totes. I la politica no és ni està per això.
Afortunadament, front a les mentides i l’oportunisme d’uns, la resposta solidaria d’altres. No es casualitat el canvi en la política d’acollida i atenció a les persones migrants que s’ha produït a nivell estatal després de la moció de censura que desallotjà del govern al PP, com tampòc ho és la bona disposició mostrada en aquest tema pel govern del Botànic, presidit per Ximo Puig, que ha designat València com port refugi.
No totes les persones que es dediquen a la política son iguals ni són iguals totes les polítiques que s’apliquen quan es té l’oportunitat de legislar.
Comparte la noticia