Francisco Adán y Albert Llueca. Francisco
Adán
De
un tiempo a esta parte, no sé cuántas legislaturas exactamente, los
concejales han acabado por asistir a cada evento social, solidario,
cultural, religioso, deportivo, musical, literario, festivo, feriado,
político y diría que onomástico que se ha celebrado en Sagunto.
Parece
que los ediles han de acudir porque está en su sueldo. No sé cuándo
se cruzó esa línea de lo razonable que era acudir, únicamente, a
aquellos eventos de notoria relevancia o cuándo todo lo que se hace
en esta ciudad-pueblo es tan importante como para que acudan las
autoridades municipales.
Pero
ya se ha creado el hábito. Ahora asistir a todos menos a unos
eventos supone una temeridad que le puede costar algún que otro voto
al político que, insensato, prefiere pasar su tiempo libre con su
familia, amigos, animales de compañía, libro o video consola en
lugar de acudir a una de las múltiples cenas que organizan diversas
asociaciones por poner un ejemplo.
Claro
que si me pongo del lado de quienes lo organizan e invito a una
autoridad y esta decide no venir peo sí acudir a otra, podría
pensar que el concejal, el partido y por extensión, el Ayuntamiento,
tiene algo contra mí y, peor aún, a favor del otro. Esto podría
generar en mi cierta sensación de trato desigual.
Si
yo fuera alcalde o concejal (mejor alcalde o concejal de importancia
que, oiga, puedo acabar de diputado en cortes valencianas o en las
españolas) no tendría tan claro que fuera mi obligación acudir a
cada uno de los eventos que se organizan y mucho menos si eso
perjudicara a mi familia.
Por
eso valoro mucho más a aquellos que lo hacen. Realizan un gran
sacrificio personal; sus sábados, sus domingos, sus festivos,
desaparecen durante cuatro años, ocho si repiten. Ese sacrificio,
desde luego, debería verse recompensado de la forma que los votantes
debemos recompensar al político que se preocupa por las iniciativas
de sus conciudadanos: votándoles.
No
obstante, esto, creo que hemos cruzado una línea de lo razonable, a
este paso, en mi cumpleaños tendré presencia institucional. Albert
no cuenta, que es amigo.
Albert Llueca
SAGUNT
Si,
hui faré un anàlisi diferent. Espere que em perdonen els fallers i
falleres de la comarca, però compararé la política amb la festa de
les falles. Tot bé per aquella necessitat de que tenen els polítics
de fer-se la foto i d'estar presents en tot, inclús a voltes,
ocupant llocs que no els pertoca.
Comencem.
Tal i com podem llegir envalenciaplaza.com,
sol explicar el productor audiovisual Francesc García -pioner en les
retransmissions de Falles de Canal Nou- que gràcies a que en
l'ofrena sempre treien a les falleres plorant van acabar forçant al
fet que totes hagueren de soltar alguna llàgrima si volien aparèixer
en la tele. Igual que passa en la política.
El
meu amic Xavier Serra, responsable de Malalt de Falles, sempre ho
explica igual, des de qualsevol punt de vista que s'analitze, la
presència de la fallera major (alcalde) és excessiva. Tant a nivell
mediàtic, ocupant la immensa majoria d'espai en els mitjans de
comunicació oficials o no, a nivell físic, assistint a infinitat
d'actes ja que les comissions (entitats, associacions, etc...)
consideren que un acte té més rellevància si la fallera major
(alcalde) està i demanen la seua assistència garantint-se
l'aparició en la web oficial, que segueix sent el diari de la
fallera major (de l'equip de govern en esta legislatura que no de
l'alcalde) -es diu amb no poques dosis de realitat i sorna
quefallas.comés
en realitatfalleramajor.com,
igual que si ferem el mateix ambsagunt.essi
totes les noticies foren de l'Alcalde o estiguera en totes les
fotos-.
En
definitiva, si férem una analogia en els models teocentrista vs
antropocentrista, podríem concloure sense por d'exagerar que avui
l'Ajuntament ha deixat de ser 'alcaldecentristes' i s'ha convertit en
'Ciutatcentristes'.
S'ha
de vendre i potenciar la ciutat i tots els actors i actrius que en
ella intervenen, no sols la figura de l'alcalde si no de tots els
regidors i regidores que estan a l'equip de govern. Així doncs els
principals emblemes de la nostra ciutat no durien de ser l'Alcalde
con a "ent" si no els valors associats a les seues gents,
els valors socials positius conseqüència del major teixit
associatiu, fer barri, convivència, conservació... En resum, els
emblemes de la ciutat han de ser els seus valors culturals i socials
que genera.
Comparte la noticia
Categorías de la noticia