Teresa Garcia. Hi han assumptes que de quan en quan pretenen capgirar la “anestesiada” vida municipal de l’Ajuntament de Sagunt. Interessadament anestesiada per par del PP per a desviar del plenari la vida del municipi i traslladar a la Junta de Govern els assumptes que ens importen. A Sagunt els plens municipals des de fa mesos venen buits de temes de gestió i són les mocions i propostes polítiques les que els omplin. Si alguna volta arriba algun tema d’importància és, per intentar, de nou desviar la gestió, com ha ocorregut amb l’intent d’aplicar la Llei sobre la Reforma Local i desenvolupar els pressupostos a través de la Junta de Govern.
Igual passa amb les propostes de gestió que proposem a través de mocions els Grups de l’oposició. El plenari passat, el PP rebutjà baixar l’IBI als agricultors d’esta ciutat, una proposta de Compromís que rebutgen periòdicament, per què ja l’hem presentada varies vegades. Els importen molt poc les persones, només governen per al seu entorn. Cacicades d’amagades, és a allò que es redueix l’acció política del PP en aquest fi de legislatura, que esperem siga l’última.
Cacicades i concessions al segregacionisme. El poble de Sagunt és més intel·ligent, o almenys una part, la que no els vota, que esperem que cada volta siga major. I és més intel·ligent per què ja no engoleix les jugades que PP i SP acorden d’amagades, com la moció sobre el referèndum del ple passat. Algú s’ha preguntat per què el PP no votà la retirada del punt que proposava Compromís? Quin sentit tenia parlar d’una pregunta que no te cabuda legal, que no suma, ni resta en un hipotètic expedient de segregació?
Quin sentit té seguir parlant de segregació a dia d’avui amb la quantitat de problemes vertaderament importants que te aquesta ciutat? Cap sentit, però com ni un, ni altre tenen res a oferir a la ciutadania, intenten capgirar la política municipal a través de polèmiques estèrils i desfasades. En aquest municipi hi han persones que perden sa casa cada dia. Hi ha qui ha d’acudir a demanar menjar per poder pagar els impostos municipals, que no són pocs. I el PP, amb el vot de companyia d’SP ha decidit varies vegades no baixar l’IBI d’urbana per compensar el cadastràs. En aquest municipi patim un risc de desindustrialització que pot deixar fora de via moltes famílies. En aquest municipi tardem 12 anys, en poder traure a xiquets i xiquetes de 3, 4 i 5 anys de barracons i que tinguen una escola nova. I 15 en tindre instituts. I tardem tant per què el PP a la Generalitat se gasta les subvencions que Europa li dona per a fer escoles en altres coses. A aquest municipi hem sigut testimonis d’un pla d’ocupació que poguent ocupar 100 persones més, se les ha deixades fora, per fer propaganda i obres de forma discriminadament desfavorable per al nucli històric.
Eixos, i molts més, són uns quants exemples de col·laboració entre PP i SP, que es criden a boca plena quan parlen de referèndums, però que voten en contra de fer participar als ciutadans i ciutadanes de Sagunt en les decisions, que de veritat importen, les de la gestió.
Eixos que fan veure una cosa i després col·laboren estretament, a través de la Junta de Govern en generar desequilibris en aquesta ciutat. Sagunt necessita poder obrir les finestres de l’Ajuntament a la ciutadania, la participació pública a Sagunt no passa dels simples cercles d’influència i això, per segons qui ho utilize acaba siguent clientelisme, i no ho oblidem el principal client del PP és SP. Per això Compromís ha decidit no participar en la política del postureo i preocupar-se del que veritat importa, treballar per què els joves de sagunt no se’n vagen, per que allò que es faça a l’ajuntament servisca a les persones i genere valor afegit. I açò ni volem, ni podem fer-ho soles, hem de fer-ho entre tots i totes per a què l’ajuntament siga de veritat l’administració dels saguntins i saguntines, siguen del Port de Sagunt, de la Ciutat Vella, d’Almardà o de Romeu. Altres plantejaments són el passat i tant el PP, com SP són ja partits del passat.
A Compromís, sempre hem tingut projectes per dinamitzar aquesta ciutat, per centrar-nos en les persones i en el seu benestar i per buscar les oportunitats necessàries que ens facen créixer sense renunciar a allò que som, sense sacrificar el nostre patrimoni: l’històric, el natural i sobre tot el més important l’humà. Compromís es creu aquesta ciutat, amb totes i cadascuna de les seues peculiaritats, qui juga al desequilibri i a la divisió són uns altres. Qüestió de prioritats.
Comparte la noticia
Categorías de la noticia