Este sitio web utiliza cookies, además de servir para obtener datos estadísticos de la navegación de sus
usuarios y mejorar su experiencia de como usuario. Si continúas navegando, consideramos que aceptas su
uso.
Puedes cambiar la configuración u obtener más información en nuestra política de cookies pulsando aquí.
Mesa és cronista d'Estivella (Camp de Morvedre/València)
0
LLUIS MESA - 13/04/2016
Lluis Mesa. FOTO EPDA
Esta setmana hi
escriu un corredor. D’eixos que no sap fer “running” perquè fa més de 30 anys que
es posa cada dia les sabatilles i sempre ho ha fet amb la intenció de córrer.
Era el verb que existia els anys 80 i el que continua practicant. Aleshores
eixa afició esportiva era marginal. Al poble érem casos comptats. Ens situàvem
al voltant de la Volta a Peu a Estivella que creà l’associació cultural Arrels.
També teníem com a recorreguts referencials l’Albereda del Cap i Casal o els
camins del Saler. Córrer al llit del riu Túria era una aventura. En començaven
els primers trams però sempre hi havia obres i talls. En aquells moments ens
preocupàvem de la salut amb els coneixements que circulaven. Ens preparàvem el
nostre calendari de curses populars (quasi gratuïtes), amb unes quantes proves
clàssiques. Estaven separades en el temps i permetien recuperar-se d’una a
l’altra.
Tota esta reflexió preliminar ve a compte de les grans desgràcies que han
succeït recentment a la prova atlètica celebrada a Navaixes. Uns accidents
casuals que han de fer pensar. De segur que l’organització ha gestionat amb
rigor i que els corredors i les corredores s’han preparat millor que fa 30 anys.
La nombrosa participació posa de relleu que l’esport de córrer està de moda.
Però alguna cosa no estem fent bé o la podem realitzar millor. Potser els
atletes populars ens hem apassionat per la salut, per les marques i pels
quilòmetres. Hem pensat a acumular proves i tenim obsessió per la nostra
alimentació. Han fet d’este esport una moda i hem volgut estar a l’última moda.
Després del que ha passat haurem de tindre clar que estem per a gaudir. Sempre
ens hem enganxat a córrer perquè era una pràctica senzilla que es podia practicar
en qualsevol lloc i hora. No ho oblidem. No esperem a que la salut passe
factura.
El triomf del corredor popular és eixir cada dia sense pensar en infinites
proves o en l’alimentació severa. Continuem així. Almenys jo hui en estes
primeres hores del matí, quan acabe l’article, em posaré les sabatilles i
tornaré a córrer amb la intenció de: disfrutar, cuidar-me i no obsessionar-me.Espere
que tu, corredor, ho faces també així.