Teresa Garcia. Si la memòria no
em falla, una de les primeres feines que vaig fer quan
vaig ser triada regidora
per primera vegada va ser realitzar una comparació entre
els distints Festivals
de Teatre que es realitzen a l’Estat espanyol. És
frustrant que any rere any,
quan arriba l’estiu i repetim aquest exercici, la
qualitat del Sagunt a Escena
continua a pujar, mentre que altres iniciatives com el
Festival de Mérida, el
de Peralada, o el d’Almagro, amb diners del Ministeri,
continuen mantenint-se en nivells superiors al
de Sagunt.
Els 300.000 euros
del nostre pressupost per al Sagunt a Escena és mateix
pressupost que és gasta
Mèrida únicament en promoció.
Però, mantenim i ampliem la duració i
els escenaris del teatre i l'off: centre cívic, mario
monreal, pujada al castell. I millorem i augmentem la
producció pròpies amb estrenes mundials absolutes i
produccions específiques.
Sagunt, que és la
referència valenciana en aquest tipus de Festivals, cada
volta intenta donar
més per menys en els 50 dies que dura, enguany, el
Festival. Imagineu on podriem arribar amb un major
nivell de recursos propis.
Un Festival que vol
arribar
a tot el món i que aposta per desenvolupar, amb l’Off
Romà, propostes i tendències de
les empreses artístiques del nostre país donant un pas
endavant cap a aquest
sector que va estar marginat durant anys. La industria
cultural és una de les prncpals apostes del Festival.
Els productors,
actrius, actors, ballarines, ballarins, músics,
són els vertaders herois i heroïnes. La imatge que la
major part de la societat té
sobre els actors dista molt de la realitat. Opulents
vestits? Passejos per la
catifa roja? Ni tan sols a un habitatge digne poden
aspirar la majoria dels
intèrprets del nostre país. Segons l'Estudi i diagnòstic
sobre la situació
laboral d'actors i ballarins d'Espanya, elaborat per la
Fundació Artistes
Intèrprets Societat de Gestió (AISGE), quasi el 73% no
poden viure
exclusivament del seu treball i són els homes conserven
un cert avantatge sobre
les dones en termes de empleabilitat. O com els experts
diuen sense una
reflexió prèvia de les necessitats, de la nova realitat
i de cap on anem no fem
res, estem funcionant amb estructures de fa 15 anys, el
que cal és una
autèntica llei del teatre i per això calen antiherois
que vullguen treballar en
aquest sentit.
Els antiherois i
antiheroïnes
son aquelles que mitjançant la política, la negociació i
l’acció entre Conselleria,
Diputació i Ajuntament han aconseguit donar un nou
impuls al Sagunt a Escena.
Les antiheroïnes duguem molt de temps en la mateixa
lluita de fer del Sagunt a
Escena un dels millors festivals de l’estat espanyol.
Antiheroïnes amb el
compromís adquirit amb l'associació Clàssiques i
Modernes per a treballar en
l'impuls de la paritat, el reflex de la qual es veia en
l'augment de les dones
que participen a Sagunt a Escena, no solament com a
actrius, productores o
directores, sinó en el denominat “backstage” del propi
festival, tant en els apartats
tècnics com a organitzatius. Antiheroïnes que lluiten
per la presencia del teatre en
valencià que s’ha multiplicat en relació en passades
edicions, així com que el
35% dels espectacles anaren al seu torn produccions
valencianes.
D’herois, heroïnes,
antiherois i antiheroïnes. El show deu continuar.
Comparte la noticia
Categorías de la noticia