Francisco Adán y Albert Llueca. Francisco
Adán
La
noticia sobre la Sentencia del TSJ caída hace pocos días es
sorprendente por cuanto, según informaba un medio escrito el
miércoles, condenaba a IP a las costas, extremo algo extraño en la
vía Contencioso-Administrativa que, regularmente viene eximiendo de
estas a la Administración siguiendo una especie de dogma no escrito
que hace que ésta haga lo que le rote por injusto que sea sin que le
cueste, ni si quiera, “los dineros”.
Sobre
el tema de fondo quiero decir que estoy de acuerdo con que el Puerto
tiene signos distintivos. Es, en su mayoría, castellano parlante,
surge como necesidad de dar cobijo a los trabajadores de una fábrica,
lo que se ha llamado “Factory town” . Tiene, en sus
cimientos, orígenes de muchas regiones españolas que se ven
reflejadas en apellidos vascos, o aragoneses o andaluces y su
plasmación en diferentes casas de cultura que coexisten en total
armonía.
Tiene
un espíritu comercial bastante destacado, pero por desgracia, no
posee tradiciones tan antiguas como pueda tenerlas Sagunto por
aquello de que tiene mucha más antigüedad. Contra ese dato no se
puede luchar.
Pese
a que soy un firme creyente en que existen evidencias más que claras
entre el núcleo porteño y el saguntino me guío por una coherencia
que he venido manteniendo en los últimos años por la que la
diferencia no justifica segregación sobre todo cuando esta no es de
base, por eso no estoy a favor de la segregación del Puerto, como no
lo estoy de la de Valencia del resto de España. Entiendo que las
diferencias enriquecen y que, apostando como apuesto, por erradicar
fronteras políticas autonómicas e incluso fronteras políticas
nacionales en pro de un futuro europeo, no tiene sentido que apueste
por una segregación total del Puerto.
Hablo
de fronteras políticas no administrativas, creo que los servicios
han de llegar al ciudadano y siendo como somos un núcleo más
poblado no tiene sentido recentralizar servicios. En esta coherencia
me siento cómodo: no quiero dos alcaldes para el mismo número de
ciudadanos, sí dos delegaciones de la Seguridad Social. Lo divertido
será ver si Albert estará igual de cómodo
Albert
Llueca
Si
a la segregació
Clar
que si, com pot ser que algú estiga en contra d’un procediment
administratiu? Eixe que és el camí formal que l'Administració
pública ha de seguir, per imperatiu legal per produir actes
administratius.
Per
tant podem afirmar que mai, mai, pot ser una decisió política (la
seua resolució) ja que és bassa en una llei, la 8/2010,
de 23 de juny, de la Generalitat, de Règim Local de la Comunitat
Valenciana. En la que diu que la creació
d'un municipi per la segregació de part del territori d'un altre o
uns altres haurà de complir les següents condicions. La primera que
els nuclis de població que hagin de segregar-se es trobin
diferenciats territorialment respecte dels del municipi matriu, per
concórrer les següents circumstàncies, que aquests nuclis estiguin
separats per una distància mínima de 3.000 metres de sòl no
urbanitzable al moment d'iniciar-se el procediment. Segon, que els
principals nuclis de població dels municipis resultants es trobin a
una distància superior a 5.000 metres en línia recta o existeixin
entre ells obstacles naturals o artificials que contribueixin al seu
aïllament respectiu. Que els municipis resultants, amb els recursos
suficients per al compliment de les competències municipals, a
aquests efectes s'entendrà per recursos econòmics municipals
tots els previstos per la legislació vigent reguladora de les
hisendes locals.
S’ha
de mantenir els municipis resultants la totalitat dels serveis i la
qualitat en la seua prestació existents en el municipi originari.
S’ha de tenir, els municipis resultants, territori i població
suficient per assegurar la seua viabilitat a llarg termini. En tot
cas, tots dos municipis hauran de comptar amb una població superior
a 2.000 habitants i s'haurà d'acreditar que en tots dos no es
registra una tendència a la disminució de la població.
I
el que és més important que la creació d'un nou municipi sigui
coherent amb les directrius i criteris d'ordenació territorial
establertes per la Generalitat.
Tenint
tota aquesta informació és obvi dir que administrativament s’ha
de decidir un expedient, com si fora qualsevol altre per exemple una
llicència d’obres, i que tots els actors implicats poden dir la
seua, quan toque.
Comparte la noticia
Categorías de la noticia