La diputada Teresa García. EPDA El Consell va
presentar ahir el programa UNEIX, on es desenvolupa la planificació
en infraestructures 2018-2030. Aquesta planificació s’ha elaborat
des d’un punt de vista sostenible i social com a una eina de
vertebració del territori i de reforç del model productiu.
Des del punt de
vista de Sagunt, cal dir que "l’atenció a la logística i a les
àrees d’expansió productives, Parc Sagunt I i II tenen un tracte
destacat, però cal tenir en compte que eixes àrees sense el reforç
en infraestructures necessaris ens poden conduir a un nou coll de
botella", ha afirmat la diputada autonòmica, Teresa García.
"El nodus de
connexions d’infraestructures corresponent a Sagunt es troba lligat
a competències estatals, cosa que en part és així, en quan a la
competència ferroviària, però que no pot servir com excusa per no
executar les competències i les obligacions autonòmiques, les quals
no poden retardar-se i deurien formar part de l’àmbit de
l’execució immediata. El desdoblament de la CV-309 és bàsic per
acabar les obligacions associades al desenvolupament de Parc Sagunt
I. Aquestes obligacions tenen una implicació autonòmica ineludible
i impostergable".
"D’igual manera, es
troba a faltar l’enllaç nord amb la AP-7, per poder aprofitar
l’alliberament del Pontazgo i connectar el nucli històric,
Almardà i la Vall de Segó, connexió molt positiva per a la comarca. I d’altra banda, molt fàcil de realitzar amb un cost
relativament baix. Així com les pantalles acústiques de l’AP7,
l’esforç inversor és mínim i el guany en la qualitat acústica
del Nord del Palància notable".
"La mobilitat de
proximitat també ha de contemplar una connexió directa del port de
Sagunt amb el sistema de rodalies. No podem no tenir en compte les
necessitats d’un nucli de població que actualment només te accés
a la xarxa de rodalies a través de l’autobús o el vehicle
privat. Cal, en una planificació a 10 anys, contemplar i tindre
ressolta una necessitat de desplaçament bàsica per a la població.
Una ciutat lineal de 65.000 habitants que forma part de l’autoritat
metropolitana de València, no pot sostindre la seua mobilitat
pública, únicament sobre un servei de transport públic basat en el
sistema actual. Cal, una intervenció estatal a través de la xarxa
de rodalies, o una intervenció autonòmica a través dels seus
mitjans. I cal amés, amés triar aquella que siga més fàcilment
implementable, en pressupost i en horitzó temporal".
"És per això que en
la fase de participació pública que s’obri, s’hauran d’elevar
les necessitats estratègiques de la mobilitat i les
infraestructures relatives a la nostra ciutat, de tal forma que amb
els informes tècnics que corresponguen, poder enfrontar l’horitzó
2030", conclou García.
Comparte la noticia
Categorías de la noticia