Este sitio web utiliza cookies, además de servir para obtener datos estadísticos de la navegación de sus
usuarios y mejorar su experiencia de como usuario. Si continúas navegando, consideramos que aceptas su
uso.
Puedes cambiar la configuración u obtener más información en nuestra política de cookies pulsando aquí.
Les
poblacions necessiten sentir i recordar de múltiples maneres la seua
existència. Eixa dita del poeta Estellés segons la qual no s’és
res sinó es té la consciència de ser poble, és del tot certa.
Cal, per tant, que hi haja actes tradicionals que cada any
reunisquen el veïnat i sobretot moments en els quals d’una manera
senzilla però emocionada es puga cantar que s’és poble. En molts
llocs són els himnes oficials els qui abanderen l’orgull per la
identitat però en altres són simples cants populars els que
complixen eixa funció.
A
Estivella, com en la resta de municipis, hi ha moments per reunir-se
a l’any i també alguns càntics que en eixe instantes compartixen
unitàriament amb fervor, tot i la seua vinculació religiosa. Però
calia buscar una música i sobretot una senzilla lletra pensada en el
segle xxi
que vinculara els estivellencs i les estivellenques per damunt de les
seues ideologies. Havia de ser suficientment fàcil per a
reconéixer-la. A més la lletra no podia ser extensa. Amb eixos
pensaments, un bon dia els desitjos del compositor Josep-Miquel
Martínez i del cronista de la localitat es van ajuntar per a crear
un himne que per damunt de la seua consideració oficial fóra
sobretot un cant compartit. El procés creatiu va ser curt però
intens, Pràcticament en un mes es va resoldre el text definitiu i la
melodia. Aleshores calia pensar en la manera de presentar-lo. No es
tractava de buscar l’oficialitat sinó la implicació. Eixa és la
raó per la qual l’acte no sols havia de comptar amb una soprano i
un tenor sinó que necessitava incorporar-li: una part literària,
unes imatges i sons especials. Així és com la idea d’un himne es
va transformar en un projecte cultural.
En
definitiva, l’1 de juliol arribarà l’estrena del “Cant a
Estivella”però no serà el final de res. S’iniciarà un altre
camí per fer que el Cant siga en realitat un música del poble. El
repte continuarà amb el desig d’escampar il·lusió i esperança
de futur a una població que, com diu la lletra de l’himne és “del
Camp de Morvedre i del món”.