Un nou estudi aporta mesures per a ajudar a la conservació de les tortugues marines La cria en captivitat de tortugues
nounades i la protecció i reubicació de nius contribuiria a la conservació de
les tortugues babaus, Caretta caretta
en les nostres aigües. Aquesta és una de les conclusions del primer estudi de
seguiment realitzat sobre el comportament de tortugues post-nounades al
Mediterrani i que s'ha publicat recentment en la revista Marine Biology. La recerca analitza els moviments de 19 tortugues
babaus procedents de tres nius diferents, alliberades entre els anys 2015 i
2017, i a les quals es va seguir via satèl·lit, en alguns casos durant més de
quatre mesos.
L'estudi publicat és fruit de la
col·laboració entre la Universitat Politècnica de València, la Universitat de
València, el Consell Superior de Recerques Científiques (CSIC), la Fundació
CRAM i l'Oceanogràfic de València, amb el suport de la Conselleria
d'Agricultura, Medi ambient, Canvi Climàtic i Desenvolupament Rural de la
Generalitat Valenciana i altres entitats conservacionistes i administracions
públiques. Segons la investigadora de la UPV, Sara Abalo, la supervivència
mitjana de les tortugues post-nounades durant els tres mesos posteriors a la
solta va ser d'almenys un 59%; una xifra elevada si es compara amb la taxa de
mortalitat dels nounats, que en els seus primers moments de vida lliure pot ser
propera al 90%. Com explica Sara Abalo,
les tortugues objecte de l'estudi van ser capaces de sobreviure i de
desplaçar-se de forma adequada.
Els anys perduts de les tortugues
Eduardo Belda, investigador de la
Universitat Politècnica de València que participa en la investigació i director
del Màster en Avaluació i Seguiment Ambiental d’Ecosistemes Marins i Costaners de
la UPV, afirma que les tortugues babaus s'enfronten a diverses amenaces
d'origen humà: la pesca, la presència de deixalles plàstiques en el mar i el
canvi climàtic i per açò és necessari conèixer el seu comportament, de manera
que puguen establir-se mesures adequades per a la seua protecció.
Segons el científic, després del seu
naixement, les tortugues babaus nounades es dirigeixen cap al mar, s'allunyen
de la costa i no tornen a ser observades fins que tornen a aigües costaneres
com a grans juvenils. ‘Els anys que passen en aquest període es coneixen com
els anys perduts, necessitem conèixer-los’, afirma Eduardo Belda.
Postes en el Mediterrani Occidental
Des de 2001 es registren nius de
tortuga babau en el Mediterrani occidental, situació que no s'havia registrat
anteriorment. Les tortugues nascudes d'aquests nius del Mediterrani occidental
estan amenaçades per la naturalesa turística de la majoria de les platges, per
la qual cosa s'advoca per la reubicació, per personal qualificat, de les postes
d'ous a llocs d'incubació segurs.
Eficiència de la cria en captivitat
La cria en captivitat de nounats,
fins a aconseguir una grandària i pes que facilite la seua supervivència en
llibertat, és una altra de les mesures possibles, encara que la seua eficiència
s'ha posat en dubte per temor al fet que no desenvolupen competències per a ser
autosuficients.
Segons Sara Abalo, titulada en el
Màster en Avaluació i Seguiment Ambiental d’Ecosistemes Marins i Costaners de
la UPV, en aquest estudi s'ha mostrat que les tortugues post-nounades criades
en captivitat van ser capaces d'alimentar-se i desplaçar-se adequadament. La
majoria de les tortugues van viatjar a zones d'aigües obertes al Mediterrani,
amb preferència pel Mar d'Alborán, el mar Balear i el corrent d'Algèria, en
direcció a l'estret de Sicília. Cap de les tortugues marcades va creuar
l'estret de Gibraltar, d'acord amb les hipòtesis que sostenen que la xicoteta
grandària de les tortugues post-nounades no els permetria travessar els forts
corrents d'entrada al Mediterrani en aquesta zona.
Solament un dels grups de tortugues
de l'estudi, que va patir una infecció parasitària durant el seu període de
cria, va freqüentar en major mesurada zones costaneres, comportament que
s'atribueix a la seua pitjor condició física. Dos de les tortugues de tot
l'estudi es van recuperar temps després de ser alliberades, ambdues amb
plàstics en els seus estómacs.
Necessitat de seguir estudiant
Segons Eduardo Belda, investigador de la UPV,
els resultats d'aquest estudi són esperançadors, ja que s'obri l'oportunitat de
conèixer el que succeeix en els anys perduts de la tortuga babau. No obstant
açò, per a obtenir resultats més concloents s'han de continuar aquests estudis
millorant la tecnologia de seguiment, reduint la grandària i augmentant la vida
útil dels teledetectors.
Comparte la noticia