Este sitio web utiliza cookies, además de servir para obtener datos estadísticos de la navegación de sus
usuarios y mejorar su experiencia de como usuario. Si continúas navegando, consideramos que aceptas su
uso.
Puedes cambiar la configuración u obtener más información en nuestra política de cookies pulsando aquí.
Ha
estat un dels mesos més intensos. El camí de Santiago m’ha fet
vore tot de manera molt diferent. No sols he conegut gent molt
diversa sinó que he pogut pensar. Vaig tornar amb la idea que havia
de canviar de vida i així serà. El primer que vaig fer fou trencar
amb Miquel. Era una relació complexa i que m’ha enganxat massa. Si
algun dia trobe una altra persona, esta no tindrà família. El més
important és que he decidit anar-me’n al Regne Unit. He
parlat amb l’empresa i m’han donat tres mesos d’excedència.
Estaré a casa de la meua amiga Alicia. Vull aprendre bé la llengua
i mentrimentres treballaré en el que isca. Sé que no sóc
joveneta però crec que ho podré fer.
No
vos penseu que este canvi de vida m’ha privat d’anar alguna
festa. Ja sabeu que les meues amigues no em deixen. Em tocà anar als
bous. Fina va quedar a Estivella amb una amiga seua de Sagunt que
està al càmping d’allí el dissabte. Ens férem unes quantes
cerveses en un bar nou que acaben d’obrir. Va ser el millor de la
nit. La tallada del bou embolat em va posar molt nerviosa perquè el
xic que havia de fer-la no podia de cap manera. La corda no estava
tensa i al remat un altre tallador li va ajudar. El dia que vaig
disfrutar més fou el de les calderes de Gilet. També anàrem Fina i
jo. Estava l’alcalde de Gilet amb el d’Albalat. Semblen molt
amics. La veritat es que este xic torero que governa
l’ajuntament es conserva bé. Està per a fer-li un favor.
M’haguera agradat vore a Filiberto Prats també de pantaló curt,
com anaven quasi tots. El dinar va estar bo però millor encara
el « Gran Prix » que feren a la nit. Vaig vore eixe xic de «
Dolçaina estil » i els seus amics. Eixos no paren.
No
vos penseu que to és festa. Este divendres passat vaig estar amb
Pili. Volia xarrar amb ella abans d’anar-me’n. Anàrem al Port a
vore l’exposició de pirogravats d’Octavio Murria. Este home es
veu que no sols és artesà sinó que també va classes gratuïtes
per a ensenyar a la gent. La resta del cap de setmana he estat de
reunions familiars. M’he deixat la casa neta i m’he preparat la
maleta. Ahir dilluns vaig fer el comiat. Estiguí de matí a la
xopada de Benifairó. Allí tinc bons amics i no podia faltar. De
vesprada em va tocar acompanyar de processó a ma mare. Volia,
com tots els anys, anar a Canet a vore la Mare de Déu contra la
Febra. Hi estaven els germans Caballer. Són molt bonics tots. Vaig
vore l’alcalde portant l’anda. Se li veia molt emocionat. Es nota
que l’estiu li ha fet efecte i que ha menjat bé. Per cert m’alegre
que hagen acusat al secretari de Canet. No poden ser bones les coses
que ha fet eixe senyor. Vos deixe que he d’enviar a Pere l’article.
Després vos enviaré una fotografia des de l’avió. Gràcies Pere
tot el que has fet este temps per mi. També a vosaltres lectors que
heu vist les meues cames tantes setmanes. No m’agrada dir adéu
així que espere tornar i escriure algun dia. Un beset.