Excursió Molta gent no sap que a València
van haver-hi 12 portals o que hi havia un circ romà del qual encara es
conserven restes. Estes i altres curiositats que amaga el centre històric de la
ciutat van ser conegudes, ahir, per 40 veïns i veïnes de Vilamarxant que van
acudir a una excursió per visitar els escenaris de la novel·la ‘Las doce
llaves’, de María Villamayor, en un acte organitzat per la Regidoria de Cultura
de l’Ajuntament de Vilamarxant.
L’autora va ser la guia d’esta
visita en què va recordar alguns dels arguments del seu llibre i les
endevinalles que han d’anar desxifrant-se i que estan relacionades amb
l’arquitectura del cap i casal. També va fer apunts històrics ben curiosos que
formen part de la intriga de la novel·la.
A l’inici del recorregut, María
Villamayor narrava la història dels murs i dels portals de València, des de
l’època musulmana fins a la cristiana. Va recordar com la muralla medieval
tenia 12 portes, que es corresponen amb les 12 claus que protagonitzen la seua
obra. Com a dada curiosa, també va destacar que bona part d’esta muralla va ser
enderrocada en el segle XIX, a iniciativa del governador civil Ciril Amorós.
Segons ha estudiat l’autora, ho va fer “per la crisi de la seda, per raons
d’insalubritat i per donar treball a les persones desocupades”. Però València
no va ser l’única, bona part de les ciutats pròsperes van fer que caigueren els
seus murs.
D’estes portes, per tant, no
queden moltes restes, excepte les Torres de Quart i les de Serrans que se
salvaren perquè feien les funcions de presó en aquells moments.
Des de les Torres de Quart, la
primera parada del recorregut va ser al carrer de Carnissers, on es trobava el
Portal Nou, també conegut com Portal de Sant Josep. Va ser l’últim en ser
construït i era molt semblant a les Torres de Quart.
La història del ‘pardal de Sant
Joan’
La següent parada va ser a
l’església dels Sants Joans, al costat del Mercat Central, i a la part posterior
de la mateixa, on es pot vore el conegut ‘pardal de Sant Joan’. L’escriptora
contava la que, diuen, és la seua llegenda. En èpoques de pobresa, molts
camperols venien a la ciutat amb els seus fills menuts buscant un treball per a
ells. A sovint no ho aconseguien, i els pares els deien que la bola d’or que
porta l’au cauria en algun moment i que, si estaven allí, es farien molt rics.
Els xiquets quedaven contemplant el pardal i, quan s’adonaven que no estava el
pare, es posaven a plorar. Els comerciants estaven acostumats a estes escenes i
molts d’estos menuts acabaren a casa d’alguns d’ells.
La ruta continuava pel Mercat
Central, la Plaça de l’Ajuntament i es va fer una parada per fer un mosset a la
Plaça dels Pinazos. Allí estava el Portal dels Jueus, situat a prop del
cementeri jueu, sobre el qual es va construir l’església de Santa Caterina de
Siena. Damunt d’estos terrenys hi ha un conegut centre comercial i, per eixa
zona, hi ha també alguns túnels que, durant la Guerra Civil, van emparar-se per
amagar quadres del Museu del Prado, igual que va passar amb les Torres de
Serrans.
La riqueza històrica de Sant
Joan de l’Hospital
Continuant el recorregut, es va
passar per la Glorieta, on estava el Portal de la Mar. L’autora feia, després,
una parada en un dels seus llocs preferits i destacats del llibre, Sant Joan de
l’Hospital, l’església més antiga de València després de la Reconquesta. Com a
dades curioses d’este indret d’estil gòtic, està la capella barroca de Santa
Bàrbara, on es conserven les relíquies de l’emperadriu Constança de Grècia, qui
va demanar refugi a València perquè era família de Jaume I. També hi ha un
cementeri medieval, que pot visitar-se entre setmana, i algunes restes del Circ
Romà de València. María Villamayor també destacava la capella de Sant Miquel
Arcàngel, on hi ha unes pintures murals del 1270 que van ser descobertes
recentment baix diferents capes de calç.
Una parada quasi obligada era el
Micalet, un dels escenaris importants de la novel·la, així com el Museu de
l’Almoina. Per accedir-hi, els assistents es dividiren en dos grups per visitar
algunes de les restes més antigues de València i dels edificis de la fundació
de la ciutat, com unes termes o algunes parts de la trama viària principal de
l’època.
Final del recorregut
La visita finalitzava a la Plaça
de la Mare de Déu i a les Torres de Serrans. En el primer lloc, María
Villamayor feia referència al Tribunal de les Aigües, per la importància que
també té a la trama del seu llibre. I com a curiositat, l’autora va fer que el
públic es fixara en el rosetó jueu que hi ha a la Catedral, una cosa prou
atípica en un temple d’estes característiques. Segons explicava, “sembla que
van ser els prestadors jueus de l’època els que van finançar l’obra i, a canvi,
van demanar que es posara este símbol”.
En l’última parada a les Torres
de Serrans, molts dels assistents van descobrir les gàrgoles que hi ha en esta
construcció. Finalment, María Villamayor agraïa a tots els participants el seu
interès i va prometre que, quan acabe la segona part de ‘Las doce llaves’,
vindrà a presentar-la a Vilamarxant.
Col·loqui sobre les
novel·les de María Villamayor
Divendres, va ser l'escriptora qui va
visitar Vilamarxant per participar en un col·loqui a la sala d'actes de l'edifici
cultural la Cisterna. Allí, va parlar obertament de les seues tres novel·les i
de la intrahistòria que hi ha darrere de la creació de cadascuna.
La sala es va omplir de
lectors i lectores del poble que volien conéixer a l’autora i aprofundir en les
seues obres.
Comparte la noticia