Este sitio web utiliza cookies, además de servir para obtener datos estadísticos de la navegación de sus
usuarios y mejorar su experiencia de como usuario. Si continúas navegando, consideramos que aceptas su
uso.
Puedes cambiar la configuración u obtener más información en nuestra política de cookies pulsando aquí.
En
estos primers dies de l’any, quan encara està present el tant repetit i
nadalenc valor de la solidaritat, és moment de fer que no se’n vaja. La
societat necessita mirar més i millor els qui no tenen. Cal que els hòmens i
les dones dediquen una part del seu temps, segons les possibilitats, a oferir-lo
pels altres. Però també és important que el voluntariat no siga la porta per a
la consolidació del treball precari ni perquè es frene l’accés dels professionals a llocs de treball dignes. A
voltes, darrere d’eixe concepte, s’amaga la intenció de les administracions de
no apostar per un treball de qualitat o el poc respecte cap a determinades funcions. Normalment el
fenomen està relacionat amb tot allò que estiga prop de la cultura o l’animació,
en els seus diferents camps. Són disciplines on la força del sector o dels
col·legis professionals no s’imposa. És molt fàcil pensar que una persona sense
preparació pot realitzar un taller infantil, una activitat d’animació lectora o
programar qualsevol acte. Es creu també que este tipus de professional ha
d’estar obert en molts moments a oferir desinteressadament el seu treball (amb
el que menja i viu) de manera altruista. El pitjor és que fins i tot el mateix
treballador o la mateixa treballadora a voltes s’oferix a fer el seu treball
debades perquè pensa que així ajuda a consolidar una societat més solidària. No
s’adona que el que fa és desprestigiar la seua professió i llevar-li el
reconeixement que ha de tindre per part de les administracions. Ningú pensa que
un arquitecte faça un projecte debades per a un ajuntament perquè el col·legi
professional li obligarà a pagar com a mínim unes taxes. Tampoc un consistori
deixa que la seua tresoreria la duga un economista no retribuït perquè no ho
permet la llei o que la secretaria estiga en mans d’una persona llicenciada en
dret de manera voluntària. En definitiva,
cal iniciar l’any sense oblidar la solidaritat. Tanmateix no s’ha de confondre
el voluntariat amb l’intrusisme ni amb el desprestigi de determinades
professions. Les administracions no poden abusar del voluntariat per a
consolidar la precarietat o no crear llocs d’ocupació.