El ple de l’Ajuntament de Xàtiva va aprovar per unanimitat un reglament per a la millora de la gestió de les factures de proveïdors. El seu objecte és la regulació del registre comptable de factures, d’acord amb la Llei d’Impuls de la Factura Electrònica. Concretament, l’Ajuntament s’imposa la norma que totes les factures registrades incorporen la informació bàsica necessària per a realitzar el seu pagament a la major celeritat.
Quant entre en vigor el nou reglament, totes les factures d’import superior a 1.210 euros (1.000 euros més IVA) s’hauran de registrar mitjançant el portal de facturació electrònica de l’administració de l’Estat (FACE), que actuarà en qualitat de registre d’entrada municipal. A més, aquestes factures han d’incorporar l’acord de compra corresponent que prèviament s’ha adoptat en la Junta de Govern. D’aquesta manera, es garanteix que qualsevol compra superior a 1.210 euros necessite disponibilitat pressupostària i acord de Junta de Govern.
Pel que fa a les factures inferiors a 1.210 euros, podran seguir registrant-se en paper però, de forma obligatòria, hauran d’incorporar el nombre de retenció de crèdit, que garanteix que l’Ajuntament ha previst el recurs econòmic corresponent per pagar aquesta factura. Això implica que l’Ajuntament de Xàtiva no pot gastar sense consignació pressupostària prèvia i evita la generació de les anomenades factures en els calaixos, origen del deute generat pels préstecs del RD 4/2012, conegut com a pla Montoro.
En la seua intervenció, el portaveu del Grup Municipal Socialista i regidor d’Hisenda, Ignacio Reig, ha afirmat que“la intenció és, d’una banda, alleugerir el tràmit de pagament de les factures per baix dels 42 dies de període mitjà de pagament actuals. Pensem que la fase d’aprovació de factura i aplicació a partida pressupostària es pot acurtar si la factura incorpora la informació necessària. D’altra banda, volem evitar que es produïsca cap despesa sense tenir el suport pressupostari corresponent. És una xicoteta obligació per als proveïdors, habitual en el tràfic comercial del sector privat, però a la llarga redundarà en què cobren abans i, a més, es genera una dinàmica comptable positiva que evita burocràcia, impagaments i despeses en interessos de demora “.
Adhesió a ciutats que caminen
L’aprovació en el ple va ratificar l’adhesió de l’Ajuntament a la xarxa de ciutats que caminen. En aquest punt, el portaveu d’Esquerra Unida, Miquel Lorente, al mateix temps regidor de Mobilitat, va manifestar que“posem en el centre a les persones, buscant més seguretat viària, accessibilitat, complir la llei de mobilitat de 2011 i suavitzar l’impacte del trànsit rodat. La ciclovía és la millor solució que es podia adaptar a la configuració urbanística de Xàtiva. Anem a instal·lar 21 aparcaments per a bicicletes per tota la ciutat i millorarem el bus urbà. Tot això sota el paraigua de la participació “.
Per la seua banda, Cristina Suñer va valorar positivament l’adhesió a aquesta xarxa, ja que“podrem conèixer experiències d’altres ciutats que ens permetran millorar la qualitat de vida dels nostres ciutadans”. La portaveu de Compromís va argumentar que el fet de sumar-se a aquesta iniciativa“és una declaració de principis que aplica criteris de salut pública i mediambiental i comporta un incentiu al transport públic”.
No obstant això, el portaveu de Ciutadans, Juan Giner, es va mostrar escèptic i va expressar les seues crítiques a la mesura. Giner va arribar a dir que“una cosa és el paper i una altra la realitat. No tot són pilons que confronten ni carrils bici inoperants “.
Homenatge als xativins deportats a camps de concentració
El ple va aprovar una moció conjunta de tots els grups municipals en homenatge als deportats xativins als camps de concentració nazis durant la Segona Guerra Mundial i com a recuperació de la memòria de les víctimes de l’Holocaust. En la seua emotiva intervenció, Alfred Boluda, regidor de Memòria Històrica que defensava la moció, va llegir, davant la presència dels familiars, els noms dels cinc xativins que van morir a Mauthausen-Gusen; Ricardo Cháfer Daroca, José Aurelio Francès, Ramon Amat Terol, Vicente Colomer Vila i Rafael Perelló Tormo, així com el d’Antonio Martínez Ballester i José Martínez Ramón, que van poder sortir amb vida de Mauthausen-Gusen i Dachau, respectivament.
Boluda ha afirmat que“encara hui hi ha una doble victimització física i social. Molta gent desconeix que 10.000 republicans, entre ells 700 valencians, van anar a parar a camps de concentració i el 50% va morir allà “. Segons el regidor,“des de la ferma defensa dels drets humans, les administracions públiques han d’alçar la veu per dir feixisme mai més”.
Comparte la noticia
Categorías de la noticia