LA LLENGUA COM A POLÈMICA, COM SEMPRE

Realment desencantat de les polítiques que fan ús i abús dels conflictes lingüístics presents en les nostres terres, potser ha arribat ja el moment d’adoptar una postura digna i allunyada, en bona mesura, de les declaracions i sentències pamfletàries dels respectius partits i tribunals que ens gestionen l’existència i la nostra capacitat de decidir el que volem o no volem parlar. Perquè no ens hem d’enganyar: els catalanoparlants estem sols i no ens ha d’ajudar ningú, ni els que fan campanya assegurant-nos la supervivència de la llengua al País Valencià, ni evidentment els antany terratinents transformats ara en mediocres governants d’extrema dreta. Ni els uns ni els altres.

La nostra lluita pel foment del català, del nostre valencià, és solitària. I reclama sacrificis, tot plegat assumir uns costos que no ens mereixem però que ens empenten a plantar-nos d’una vegada per totes. Només amb coherència, sense a penes parpellejar, parlant i escrivint la nostra llengua amb naturalitat i correcció, des de la nostra llibertat individual. Només això. O dit amb altres paraules: ignorant totes i cadascuna de les polèmiques al voltant de la llengua que tant d’impacte mediàtic tenen en la nostra rutina com a ciutadans amb drets consolidats al llarg del temps.

La nostra ha de ser una resposta contundent, una demostració de fidelitat lingüística plena que fregue fins i tot el que alguns anomenen desobediència als que ens volen fer veure que és normal i no ho és, és a dir, des del fet de demanar un simple café tallat en castellà en un poble com Sagunt fins al fet de presentar com a extraordinari que una persona reba un ensenyament públic en la llengua pròpia del seu país, o comunitat, o el que siga.

Ens farem molt de mal a nosaltres mateixos si dimitim de la nostra llengua a les primeres de canvi o si intentem ser “educats” amb aquells que volen, no hem d’oblidar, esborrar-nos del mapa i convertir-nos, directament, en un patètic aparador turístic connectat a Madrid amb trens d’alta velocitat. Siguem coherents, deixem-los en evidència malgrat que parega impossible i malgrat que siguen més i, en aparença, més organitzats. No és veritat. A la nostra, i a per totes.