L"alcalde de Sagunt, Quico Fernández. EPDA
Quan José Manuel Palomar, Lara Cardona i Nel·lo
Navarro em van informar sobre la recerca que estaven duent a terme
—els saguntins que van morir al camp de concentració de
Mauthausen— els vaig oferir tot el suport per part de l’Ajuntament
de Sagunt. Desconeixia que veïns nostres hagueren patit la ignomínia
de morir a Mauthausen, un dels camps d’extermini més durs i
infames del règim nazi. Que la nostra ciutat els reta un homenatge,
senzill però entranyable, és per a mi un gran motiu d’orgull
polític i personal.
En primer lloc, vaig felicitar els investigadors per la
seua digníssima iniciativa. No hi ha treball més digne i profitós
que rescatar de l’oblit persones que van perdre la vida per
defendre la llibertat. Cal rescatar del pou de la memòria històrica
les persones que, de la manera més generosa i noble, van pagar amb
la seua pròpia vida la defensa de la llibertat. Passats els anys,
l’aigua d’este pou continua sent pura i neta, sense contaminar
per les circumstàncies polítiques, històriques o socials: la
defensa de la llibertat i la lluita contra els totalitarismes és una
causa que mai no degenera, sempre es manté pura per als humans.
Ramón Agustí Hervás, Juan Bautista
Barberà Solà, Francisco García Aucejo i Andrés Villaplana Rius.
Estos són els quatre saguntins que els investigadors han pogut
constatar que moriren, entre els anys 1941 i 43, a Mauthausen. Quin
delicte van cometre per a ser assassinats per la barbàrie nazi?
L’únic delicte que van cometre va ser formar part de l’Exèrcit
Popular de la Segona República Espanyola. De l’Exèrcit legal,
legítim i constitucional, cal dir-ho ben alt. Entre
150.000 i 300.000 persones van ser assassinades en este camp
d’extermini, que estava considerat pels nazis un camp de Grau III
perquè afectava directament els enemics polítics del III Reich.
En finalitzar la guerra civil, formaren part del mig
milió de refugiats que s’exiliaren a França. Mig milió de
refugiats espanyols de la guerra civil que el febrer de 1939 van
creuar la frontera i van ser internats en camps de concentració. Al
cap de pocs mesos, al voltant de 15.000 persones —xiquets, ancians,
dones— van morir a causa de la fam, el fred i les malalties.
Posteriorment, en entrar França en guerra contra Alemanya, van
participar en la defensa de la línia Maginot.
Com a colofó d’aquesta terrible
trajectòria, uns 9.000 republicans, abandonats barroerament pel
règim franquista, van ser deportats a Mauthausen sense la condició
de presoners de guerra. És el cas dels nostres veïns de Sagunt. Més
de la meitat van perdre la vida sotmesos a la degradació i la
indignat humana. Hi ha hagut testimonis literaris de primera línia
sobre l’horror d’aquells anys de fanatisme i inhumanitat als
camps de concentració nazis: Joaquim Amat-Piniella, Primo Levi,
Jorge Semprún..., entre molts altres. Testimonis que han descrit amb
tràgica concisió els límits inabastables de la roïnesa de
l’espècie humana.
També nosaltres, a la nostra ciutat,
després de l’homenatge als quatre saguntins que moriren a
Mauthausen, mai no oblidarem el seu testimoni, la seua lluita per la
llibertat en contra dels totalitarismes. La nostra obligació com a
polítics i ciutadans és no permetre, de cap de les maneres, mai més
en la història futura, que esta barbàrie torne a repetir-se.
Comparte la noticia
Categorías de la noticia