Compromís es mostra indignat davant l'acord del Ministeri d'Hisenda amb el govern basc

Clara Ferrando, Secretària Autonòmica d?Hisenda i membre de la Comissió de Coordinació Institucional de Compromís

Clara Ferrando, Secretària Autonòmica d’Hisenda i membre de la Comissió de Coordinació Institucional de Compromís, ha exigit al govern d’Espanya que tracte els valencians igual que als bascos.

L’acord financer i polític al qual han arribat el ministre d’Hisenda, Cristóbal Montoro i el conseller d’Hisenda i Economia basc, Pedro Azpiazu, suposa per a Compromís un greuge comparatiu entre territoris i una nova discriminació per part de l’Estat cap als valencians i les valencianes.

Clara Ferrando ha assegurat que «mentre que el País Valencià està sent víctima durant anys d’un sistema de finançament injust que ens ha dut a convertir-nos en la Comunitat amb més deute per capita de tot l’Estat i mentre el govern central situa el nostre terrotori a la cua en inversions, el ministre Montoro compra amb els nostres diners els vots dels nacionalistes bascos necessaris per a traure endavant uns pressupostos que tornen a humiliar els valencians»

L’acord entre Euskadi i el govern de Rajoy farà que el País Basc obtinga una millora multimilionària en recuperar 1.400 milions dels quasi 1.600 milions d’euros que reclamaven els bascos pel litigi sobre el cup entre els anys 2007 i 2017, una demanda que el PNB exigia per tal de recolzar amb els seus vots al Congrés els Pressupostos Generals de l’Estat.

Per a Ferrando “ Els valencians i les valencianes venim reclamant des de fa anys el reconeixement del deute històric sense resposta del govern central. Es tracta d’un deute generat fruit d’un infrafinançament que fins i tot l’Airef troba injustificat i que ja arriba als 16.000 milions d’euros. L’acord de Montoro amb els nacionalistes bascos és una demostració més que a Espanya hi ha ciutadans de primera i de segona per al PP, que posa per davant els interessos de partit a l’equilibri territorial, el benestar de les persones o la justícia fiscal”

L’acord entre Montoro i Azpiazu podria implicar una revisió a la baixa en les precisions d’ingressos del Govern central en els pressupostos de 2017 perquè el projecte presentat per Rajoy estimava uns ingressos del Cup Basc de 1.200 milions que finalment seran poc més de 800 si es descompten els 344 milions per la gestió de les polítiques d’ocupació i els 100 milions de les obres del tren d’alta velocitat que el govern basc ja ha gastat i descomptarà al cup.

«La valenciana és la Comunitat autònoma pitjor parada en els pressupostos generals de l’Estat per a 2017. Som l’11% de la població espanyola, però només rebrem el 6’9% de les inversions. Un valencià rebrà 119€ quan un castellano lleonès en rebrà 405 o un gallec 341. Som l’última Comunitat en inversió per càpita de tot Espanya i rebrem 66€ per davall de la mitjana. No entre a valorar si la concessió feta pel Govern central a Euskadi és justa o no, però m’agradaria saber si eixos diners que Montoro els concedeix eixiran novament de les butxaques dels valencians i les valencianes»

Revisar el sistema foral

Clara Ferrando defensa que s’òbriga el debat sobre el sistema del cup basc. «La diferència de tracte fiscal entre les comunitats forals basca i navarresa i les comunitats de règim comú trenca el principi de solidaritat interterritorial. Existeix un consens elevat entre els experts acadèmics i independents sobre la necessitat de revisar la situació privilegiada d’Euskadi i Navarra. Són dos territoris que compten amb uns recursos per habitant que dupliquen els nostres. Més diners implica millors serveis i millors infraestructures, i els valencians tenim dret als mateixos serveis i a les mateixes infraestructures de qualitat que els bascos. La Constitució espanyola parla de solidaritat entre territoris, d’igualtat i de coordinació amb la Hisenda Estatal, però alguns que defensen molt la Constitució sembla que no l’han llegida»