Un dels principals problemes per acabar amb les violències masclistes és que no sabem identificar-les. Des d'Amnistia Internacional d'Espanya, ens ensenya mitjançant el seu grà fic «El iceberg de la violencia de genero», dues formes de conèixer i veure la violència que no ens agradaria recordar. Per a entendre i saber com hem de reaccionar, com situar-nos, com educar, com posicionar-nos davant d'aquesta lacra social que pareix anar a més, en conte de menys.
Les formes explÃcites i visibles (assassinat, agressió fÃsica, violació, abús sexual) tothom les identifiquem amb les males praxis d'una part de la «nostra societat». Però, també trobem les formes subtils de violència masclista, és important tenir-les presents perquè "estan marcant ja una desigualtat entre homes i dones". Estem parlant de: humiliar, des-valoritzar, d'ignorar, de menysprear, de culpabilitzar, de xantatge emocional, de humor sexista, de controlar, de llenguatge sexista, de publicitat sexista, d'invisibilitat, ... És a dir, els micro-masclismes que tenim assolits des de la infantessa. Són les formes que, amplificades, donen lloc a un nivell superior de violència amb actituds que són explÃcites però que no ens han ensenyat que sigui violència masclista i son un pas previ a les agressions fÃsiques.
Per tant, considerem que s'ha d'eliminar qualsevol forma subtil de violència amb l' educació i sensibilització de tots com pas previ, per a que siga possible la desaparició de tota mena d'agressió fÃsica i psÃquica a persones, amb el fi de ser una societat més igualità ria sense cap tipus de violència.
Com deia Nelson Mandela : «L'Educació es l'arma més poderosa per a canviar el món».
Però, eixa Educació ha de vindre per part de la famÃlia, l'escola, les associacions, les administracions públiques, etc. per a poder eradicar esta lacra social que patim, no sols les dones, sinó també fills i familiars assassinats i que no es comptabilitzen a l'hora de les dades de morts per violència masclista.
Estem en un punt, que les dones, sembla que haurÃem de canviar els nostres hà bits i costums, com no eixir de nit sola, no anar a practicar esport de nit o a primeres hores del dia, no passar per parcs o zones poc transitades, etc., en fi, perdre totalment la nostra llibertat de triar que volem fer en cada moment, ja que una part de la societat no entén, ni vol entendre, que: ¡Volem ser dones lliures en un paÃs lliure! ¡Anar sola de camà a casa sense cap por! ¡I per això, tornem a cridar: ja n'hi ha prou! ¡Ni una menys!
CategorÃas de la noticia
Quizá te interese
Eventos y digitales valencianos, S.L. Todos los derechos reservados
Otros productos de Eventos y digitales valencianos, S.L.
Reme Navarro. EPDA
