9 d'Octubre, què celebrar?

Celebrar el 9 d´Octubre és afirmar-se com a poble, és posar en valor les virtuts i habilitats d'aquest poble i mostrar el valor de les diferències, superant els tòpics. I, sens dubte, el valor de l'autogovern, l'alt valor de la Generalitat. El 9 d´Octubre és la referència política d'un poble i un territori amb identitat pròpia que va saber donar-se, amb la conformació de l'Estat de les Autonomies, una oportunitat per a oferir una vida solidàriament més digna a tots els valencians, desenvolupant les seues infinites potencialitats, les de les persones, que són moltes i les de la pròpia terra que són excepcionals. Així ho vam creure i així, per moments, ho vam viure.

Però després de 20 anys d'un govern "repetit", uns governs que han inventat i venut una realitat virtual, mentres implementaven una economia basada en l'especulació, i fiaven la seua política de benestar al desenvolupament d'infraestructures públiques inservibles i a la gestió de grans esdeveniments sense substància, ens hem convertit en un poble quasi a la deriva, en un model perfecte del balafiament dels diners públics i de la mentida i la corrupció política. Mentrestant, la pobresa de les persones i la desatenció social ha anat en augment, afegint la insensibilitat i la injustícia a les característiques d'estos governs. Què podem celebrar en aquest 9 d´Octubre sense que el rubor per la vergonya ens invadisca? Així estem, ací estem... sense res a celebrar.

De res serveixen els papers que reafirmen una autonomia, quan el maltracte s'ha incrementat exponencialment amb el govern afí de Rajoy. El País Valencià és, sens dubte, l'autonomia pitjor tractada de tot l'Estat i per això ens preguntem, on guarda Fabra el seu, tan publicitat, esperit reivindicatiu. Per això res per a celebrar, ni la normalització del finançament tan virulentament reclamat a altres governs, ni presència en les inversions per a infraestructures que ens situen un altre any més a la cua. Només València (província), ha perdut de l'Estat 1000 milions d'euros de l'anterior a l'actual legislatura. A pesar de ser una discriminació calculada i ofensiva, més terribles són, sens dubte, les dades que va donar a conèixer, fa uns dies, l'Observatori sobre Pobresa i Exclusió.

Una lectura ràpida: el 23,6 % dels valencians viu en llars amb una renda inferior al llindar de la pobresa. Estem no sols davant d'un augment del nombre de persones en risc de pobresa, sinó que els que són pobres ho són encara en major grau. La pobresa infantil ens mostra la realitat autonòmica més descarnada, passant del 17 al 25 %. És un efecte lògic davant d'esta altra dada: el nombre de persones amb serioses dificultats per a arribar a fi de mes s'ha multiplicat per dos en el 2013 i el que va del 2014. Prop de 495.000 llars valencians es veuen afectats per processos d'exclusió social, dels que el 44,1 % estan en una situació severa. La xifra d´aturats és més correguda. Una estadística repetida que ja quasi passa desapercebuda, i que porta al que aquest estudi de l'Observatori denomina "desànim". La gravetat i la duració de la crisi social i personal, fa que hi haja més persones que desistisquen de trobar una ocupació, passant de desocupats a inactius. La situació més crítica correspon als menors de 25 anys, la xifra d´aturats en el segon trimestre de 2014 ronda el 60 %. Inacceptable. Esta és la realitat pura i dura. És l'escenari que hem d'afrontar els valencians en aquest 9 d´Octubre.

Però pot ser també un 9 d´Octubre esperançador, i per això apostem. El canvi polític pareix ineludible per necessari i hem de confiar que un govern per a les persones ens puga tornar la nostra dignitat com a poble. Celebrem l'esperança.