A correr campions

Ja ens han donat solta per a fer esport encara que siga una hora i pel carrer, 60 minuts que aprofitarem al màxim. Això no vol dir que ixquem com a botjos a correr com si ens acassara el "toti moroti", hem de prendre totes les messures de seguretat possibles siga perquè no ens pique el bitxo dels cordons, com perquè no ens agarre una rampa o alguna cosa més seriosa, com una roptura de lligaments, menisc etc degut a la falta d'entrenament, o una mala praxis.

Abans de tot, hem de dedicar uns quans minuts a activar el nostre cos, hem de començar amb moviments articulars, vos recomanaria dues séries amb 8 repeticions d'obertura i tancament de braços, vaja (com si ens féssim abraçades a nosaltres mateixos) pensem en els que més volem, eixiran perfèctes. Després com que ha passat Pasqua i no hem botat a la corda ho farem ara alçant els genolls tan amunt com siga possible, (no es precis aplegar al cel)... Quan ja notem que ens suen les aixelles i bufem com a bous, és el moment d'enfortir el culet i els isquiotibials, o siga les cametes, ens posarem drets amb els peus separats mig metre, (no dos que ens espatarrarem) ens posarem les mans a la cintura flexionant les cames, després pegarem uns botets fent tres séries de 8 repeticions, descansant 20 segons entre série i série.

A continuació com que ja tenim el cos calentet, cadascú pot escollir si correr, o, posar-se els auriculars, bona música i a ballar que són dos dies, això sí quan apleguem a casa farem unes poquetes abdominals per rebaixar eixa panxeta que degut als estiraments de sofà d'aquestos dies i la bona taula, l'hem omplida més del compter. Per recuperar forces i obtindre vitamines no hi ha res millor que beure un bon suc de taronja, però no d'eixos artificials, que siga natural, de les valencia-late, i si són del campet de mon pare allà en la Ribera segur que encertareu i reviscolareu ràpidament.

No deixeu mai de fer esport, els beneficis són la millor medecina tant física, com emocional, en qualsevol lloc és idoni: un gimnàs, en casa, el carrer o com jo he fet molts anys i ara seguisc fent quan torne al meu poble Fortaleny, trotant per la vorera del Xúquer, o pels camps envoltada de tarongers, arroç, vigilada per la muntanya de Cullera o la de Corbera. Recordeu que l'esport vos pot canviar la vida, a mi em dona llibertat em dona vida, quan pegue dolios (patades al cap sempre pense en algú o en alguna cosa) l'esport et fa fort t'ho dic jo, campiona d'Espanya en Taek-won-do.