Adolfo Suárez, Falles i què bo que està Castelló

Després de tanta festa, pensava que hui anava a ser un dia tranquil. He tornat prompte de menjar-me la paella de ca mos pares. Volia descansar. Vos estava escrivint quan he posat la tele. En eixe moment he descobert que havia faltat Suárez. M'he passat tota la vesprada de cara a la pantalla. La veritat és que jo no me'n recorde de quan governava per a casa sempre en parlaven bé. Mai no oblidaré la seua mirada penetrant i la manera de pronunciar. M'estava recordant d'aquella genial fotografia amb el rei. Em pregunte si algun polític d'ara és capaç de ser tan conciliador com ell.

Estos dies han estat genials i esgotadors. M'he passat el temps entre la capital i Sagunt. El 18 ens donaren festa en l'oficina així que vaig aprofitar-ho al màxim. El 17 aní amb Miquel a vore les falles d'ací. La de la Victòria estaba molt bé. M'alegre que guanyarà sobretot enguany que ja no està Miguel Angel Alegría. Era un home que em queia molt bé. Va fer molt per les falles. La falla d'Eduardo Merello era bonica encara que m'imagine que el president, el periodista Enric Cuenca, es quedaria una miqueta decebut. Sort que té al costat la regidora Cristina Rodríguez per a animar-lo. Eixa xica té uns ulls que m'enxisen. Vérem la de la Marina. Va quedar l'última però a mi em va agradar moltíssim. La infantil de Palleter, dedicada al Castell de Segart, tenia també la seua gràcia. Sopàrem un voluminós entrepà i unes bones cerveses. Passàrem per l'orquestra fallera situada a la plaça del Cronista. Va estar bé. Acabàrem a casa fent-nos una copa i alguna cosa més. Però se n'anà prompte.

El dia 18 va ser total. De bon de matí anàrem Fina i jo a València per vore falles. Portava un generós escot per a no passar calor a la mascletà. Disfrutàrem d'uns bons bunyols prop del Micalet. De vesprada vaig quedar de nou amb Miquel. Estiguérem una miqueta a l'ofrena de Sagunt. Vaig vore l'alcalde. Cada dia em té més enamorat. D'allí anàrem en cotxe a la capital. Vérem l'ofrena. Em va fer molta il·lusió trobar-me la banda de Morvedre. Aquella nit va ser especial. Va convidar-me a sopar en un restaurant. Beguérem molt… moltíssim. Total que a la matinada i ja a Sagunt acabí fent al cotxe el que no havia fet des de joveneta. El dia de Sant Josep el vaig passar amb una ressaca molt forta. Em quedí a casa mirant la cremà.

Ara vos deixe. Vull continuar mirant tot el que diuen de Suárez. Ja continuaré contant-vos coses.