Acció Ecologista-Agró emplaça al nou Ajuntament de València a revisar les ajudes municipals que atorga al Bioparc, el zoològic del Parc de Capçalera que gestiona Rain Forest. Durant l'etapa de Rita Barberà com a alcaldessa, el consistori ha avalat el refinançament d'un deute hipotecari de 45'4 milions euros a Rain Forest, empresa que anualment ja rep 900.000 euros de "subvenció indirecta" per a abaratir el preu de les entrades. AE-Agró espera que el nou alcalde del Cap i Cassal, Joan Ribó, deixe de donar un tracte preferent a Rain Forest i aplique un major control a la concessionà ria del Bioparc. Especialment pel que respecta a la seua filosofia conservacionista, que sembla reduir-se a quadrar els balanços comercials.
El passat mes de maig, l'associació Projecte Gran Simi denunciava públicament que el Bioparc de València estava traslladant de manera "negligent" joves ximpanzés a altres zoològics per motius merament econòmics. Segons esta associació, l'objectiu d'esta "ruptura forçosa dels llaços familiars" és obligar els adults que romanen en estes instal·lacions a tornar a reproduir-se. Perquè les cries "atrauen més públic". Projecte Gran Simi arribava a qualificar estos fets com "prà ctiques d'explotació sexual que vulneren els seus drets elementals i bà sics".
Acció Ecologista-Agró considera que l'Ajuntament de València no pot continuar fent la vista grossa amb este tipus d'actuacions que impulsa Rain Forest, l'empresa concessionà ria del Bioparc, la filosofia conservacionista de la qual sembla reduir-se a quadrar els balanços comercials. Per això, l'organització ecologista demana al nou equip de govern de la capital del Túria que aplique un major control ètic a la gestió del zoològic del Parc de Capçalera que realitza Rain Forest .
En esta lÃnia, AE-Agró també emplaça al nou ajuntament a revisar la seua polÃtica municipal d'ajudes al Bioparc, un projecte de gestió privada deficitari a pesar de les continues injeccions de diners públics. Actualment Rain Forest està pagant una sèrie de préstecs per valor de 45'4 milions d'euros (9 milions a l'Institut Valencià de Finances, 20'7 milions a Bankia, 8 a Caixa Catalunya i altre de 7'7 al BBVA) que l'han obligat a presentar un pla de viabilitat econòmica per al refinançament del seu deute. Per a dur a terme l'operació, els bancs van exigir a la concessionà ria del Bioparc un aval de l'Ajuntament de València, que l'anterior junta de govern va aprovar.
A més a més de convertir-se en avalista del deute de Rain Forest, durant l'etapa de Rita Barberá com a alcaldessa, el govern de la ciutat va injectar 1'8 milions d'euros en les arques del Bioparc per al seu "equilibri patrimonial" i es va fer cà rrec d'una campanya publicità ria valorada en 298.000 euros. A estes ajudes, cal sumar els 900.000 euros de la "subvenció indirecta" que anualment rep Rain Forest de l'ajuntament per a abaratir les entrades del Bioparc i també l'explotació comercial de les 800 places de l'aparcament del Parc de Capçalera.
En principi, este aparcament no figurava com a font d'ingressos en els plecs de condicions de la concessió del Bioparc i estava concebut per a donar servei a tot el Parc de Capçalera. Tanmateix, als dos mesos de l'obertura del zoològic, Rain Forest va posar preu al seu ús amb el vistiplau de Rita Barberá. Però, la mesura no ha donat els resultats esperats. Segons el propi pla de viabilitat del Bioparc, l'aparcament no és rendible ja que el 90% de les places no s'utilitzen des que són de pagament.
AE-Agró espera que el nou equip de govern de València, encapçalat per Joan Ribó, deixe de donar un tracte preferent a Rain Forest. Esta empresa, durant els seus huit anys de gestió del Bioparc, ha impulsat una dubtosa polÃtica de conservació i investigació i, a més a més, ha sigut incapaç de complir amb els seus compromisos.
Precisament per un d'estos incompliments, la JustÃcia està investigant una demanda contra Rain Forest. Concretament pel megaprojecte d'oci que va prometre quan signà la concessió del Bioparc i que a dia de hui només disposa d'un là ser café i una guarderia. La resta de la superfÃcie comercial són locals buits que patixen contÃnues inundacions, ja que la concessionà ria no ha conservat les infraestructures com era la seua obligació contractual.
