Lluís Mesa.Hi ha persones que no passen desapercebudes en la vida política. Són conegudes no sols pel càrrec sinó per tindre una especial personalitat. Estan per damunt dels valors ideològics. Sempre diuen la seua sense demanar permís. Representen perfectament l'actitud populista que és capaç de superar-ho tot. En este context un dels qui millor simbolitzen eixa manera d'estar i governar és Alfonso Rus. Almenys així ho ha sigut fins que amb l'arribada del mes de maig tot ha canviat.
Per una banda, el lloc estratègic que ocupava en el seu partit s'ha desintegrat acceleradament. A més, els companys polítics, els quals semblava creien en ell i deien estimar-lo, li han girat l'esquena. En eixa situació tan sols resta per saber on està suport populista que li infonia força al si del Partit Popular, amb el qual ha generat un clientelisme/fidelitat polític intens.
La realitat és que res ha vingut per casualitat. El fet de ser un "incontrolat" dins la seua força política havia generat tensions en alguns sectors que esperaven el moment adequat per llançar-se contra ell. El populisme que ben bé encarna ha permés l'aplaudiment i la permissibilitat qualsevol actuació autoritària amb l'objectiu de buscar efectivitat i el reconeixement del poble. Així que un escàndol com el sorgit, i sobretot que esta siga ventilat en part des de determinades persones del seu partit, no ha sigut tan estrany. Per molt que sorprenga i escandalitze ,existien els ingredients necessaris perquè passara.
A hores d'ara sols resta esperar els efectes d'esta crisi. Potser el populisme guanyat a pols per Rus no acabe amb la suspensió de militància per part del partit. Tal vegada Rus decidisca tirar endavant sol o amb un futur partit. Tal volta simplement agafe la maleta, i per evitar que s'eixample encara més l'afer, torne a casa. Mentrimentres arriba el futur, sols queda avergonyir-nos d'un esdeveniment que embruta encara més la política valenciana i pensar en Alfonso Rus: aquell polític que va ser i el que serà o deixarà de ser.
