Amb la pantalla negra i la Fira de Faura

Vinc gelada. M'he deixat per a última hora la passejada per la Fira de Faura. Hi he anat amb Fina. Damunt no he vist l'alcalde. Hui m'havia fet la idea de demanar-li que es fera una foto amb mi però m'he quedat sense ella. També em quedí el dijous amb les ganes d'anar als Premis d'Onda Cero per vore alcaldes. Ningú m'havia convidat. Ja sabeu com m'apassiona a mi el glamour. He vist una fotografia de l'acte i estic contenta de com vestia l'alcalde Castelló. Estava guapíssim perquè no anava "descorbatat". El que no m'agradà és el d'Algar. No era un acte per portar bufandeta. La més elegant va ser Palmira la de la ràdio. No sol té una bona veu sinó que vist molt bé.

Estic sola a casa i em trobe trista. M'agradaria estovar-me al sofà per vore l'Alqueria Blanca. De fet he posat el canal, per si de cas, i l'he vist en negre. Tampoc per internet he pogut trobar-lo. Des del divendres la veritat és que no em lleve la notícia del cap. La nit de dijous no vaig vore res però quan de matí arribí a l'oficina ens posàrem tots a vore la tele per internet. La veritat és que a les 12.19 h. Pili i jo ens abraçàrem com si haguera faltat algun membre de la nostra família. Fixeu-vos si estic conscienciada que anàrem Fina i jo a vore l'obra Eva's Show al Port i, encara que va estar de categoria, no la vaig disfrutar. No em podia llevar del cap la imatge d'eixe xic de "Societat Anònima" quan el fongueren en negre. Si no hagueren gastat tant els que manen no ens trobariem amb açò. Ara ningú d'ells es fa responsable de les immoralitats.

Dissabte havia quedat amb Josep per anar al teatre de Canet però ens se n'anàrem a València, com fa unes setmanes, a la mani. En acabar entràrem a un bar per sopar. Després se'n vingué a casa a arredonir la nit. No estava molt inspirada però la veritat és que sap com animar-me i trobar el meu punt calent.

Mort i sang
Este matí m'he alçat sobresaltada. He escoltat uns crits molt fort. Era la parella que viu davall de casa. Són nous i no els conec però vaig escoltar com començava ell a pegar. Així que telefoní a la policia. En arribar ella tenia l'ull morat i sang en els llavis. Sortosament vaig acabar prompte amb el que podia haver estat una gran desgràcia. Crec que mai no ens ho hem de pensar. Hem de telefonar quan en siguem testimonis.

Total com que no hi ha tele em dedicaré a llegir l'últim llibre de Posteguillo. M'encisa. Si no passa res esta setmana aniré a vore'l a la presentació del llibre. Em resulten ell i les seues lletres molt atractives. Ja vos ho contaré.