Antonio Blasco y su mujer. FOTO CONCHA BLASCO VILANOVA. AÑO 1922Antonio Blasco Sanjuan va nàixer l'any 1890. Era fill del capità de l'exèrcit Francisco Blasco Ferrer i de l'ama de claus Josefa Sanjuan Saera. Els seus progenitors i tota la família eren oriünds de la població. Ell va realitzar estudis i va descobrir prompte el Cap i Casal. Allí precisament va conéixer la seua muller Dolores Julia Dasca amb la qual es va casar el 25 d'abril de 1918 a l'església de Sant Joan i Sant Vicent de la capital. Tot això fa entendre que prompte coneixeria aquelles primeres falles de la ciutat i especialment les de la zona de l'Eixample on vivia la seua companya.
Encara que la família política era de València ciutat i la seua d'Estivella, va viure al Port de Sagunt, on va tindre un fill. S'hi va traslladar per treballar i allí es va quedar. No obstant això, no va perdre el contacte amb Estivella ni tampoc amb els seus familiars fins al punt que va tindre certa vinculació amb el primer cadafal plantat a la comarca l'any 1924 i creat allí. El recentment descobert llibret d'aquella falla de la plaça Vella no ha ajudat a esbrinar quina era la totalitat de membres de la comissió però sí hi ha uns versos que indiquen que uns dels seus autors va ser Francisco Ramón Obrer, casat amb la seua germana Dolores Blasco Sanjuan l'any 1907. Estos deien "... Así en este sac de palla/ Que serveix de panteón/Descansa Quico Ramón/Per trevallar en la falla...". Per tant es pot concloure que el nostre personatge va participar en la construcció de la primera falla de la comarca i quasi segur que seria el seu autor amb altres estivellencs.
Antonio Blasco es va integrar perfectament en aquella societat incipient del Port de Sagunt, on tots eren treballadors de la mateixa fàbrica. De fet entre els seus amics va destacar Francisco Cervantes López amb el qual l'any 1926 va visitar diversos tallers d'artistes fallers del Cap i Casal per crear ells posteriorment la seua falla. Efectivament aquell somni es va fer real l'any 1927, quan es van reunir amb ells altres companys de l'empresa per fer un cadafal. Es tractava del grup format per tots dos amb: Bautista López, Àngel Chirivella, Antonio Pérez, Ángel Gavarda, Pedro J. Redón, Pascual Gómez i Vicente Rams. Esta colla d'amics es va reunir a les cases d'Antonio Blasco i de Bautista López per fer ninots que després cosien les seues mullers. La idea de la falla va ser d'Antonio Blasco i els versos i les crítiques va fer-los Francisco Cervantes.
Aquell segon cadafal creat al Camp de Morvedre es va plantar al carrer del Poeta Llombart, enfront de l'actual número 52. Estava dedicat a la situació dels carrers del Port de Sagunt o "Port de Molvedre", com posaven ells al llibret. El remat era un laminador amb el corn de l'abundància que traia ferros laminats. Eixa imatge simbolitzava la realitat laboral del Port al voltant de la qual girava tota la vida quotidiana.
Des d'aquell any la festa fallera va anar eixamplant-se al llarg del temps, amb major o menor intensitat. En tot eixe procés va estar present Antonio Blasco Sanjuan. De fet va ser l'artista faller del primer cadafal plantat a la ciutat vella de Sagunt l'any 1932 amb la col·laboració de Francisco Fernández. Eixa primera comissió presidida per Vicente Andrés Cervero i creada al voltant de la "Sociedad Vitinícola Saguntina" es va plantar al Camí Reial, enfront l'Ajuntament. El cadafal es va fer al Port de Sagunt, on vivia Antonio Blasco, i va ser transportat fins allí per dos remolcs cedits per "Altos Hornos del Mediterraneo". La temàtica en va ser la història de Sagunt.
A partir de 1940 la realitat fallera va haver de començar quasi de zero, després de l'acabament de la Guerra d'Espanya. També en eixe instant va estar present Antonio Blasco en crear-se la comissió de "la Palmereta" l'any 1945. Ell amb els seu amics Francisco Cervantes i Pascual Gómez (autors de la primera falla de 1927) van plantar un gran monument al carrer Luis Cendoya, on entre els anys 1930 i 1935 s'havien situat ja altres cadafals.
Antonio Blasco va ser reconegut com a artista faller especialment des d'este moment i va realitzar diversos cadafals mentre que compaginava esta faena amb la de treballador d'"Altos Hornos". Així el 1949 va realitzar la primera falla per a la comissió "la Marina" titulada "L'Aquari" i des d'aquell any va mantindre relació amb aquells fallers per a la realització del cadafal.
Molt més podria escriure's d'este personatge per a fer justícia a la destacada tasca que va realitzar com a artista faller des dels anys 20. Però eixe ja seria un tema que donaria per a tota una publicació. Confiem que almenys estes línies aprofiten per reconéixer la seua obra; i sobretot per a tindre en compte que va ser "Un personatge... i d'ací".
