Algunes persones
relacionades amb la religió han passat a la història de la nostra comarca
també per la seua dedicació a les causes socials i pel bon comportament amb la
societat que l'ha envoltat.
En eixe cas es troba
el capellà Gaspar Batalla Monzó, nascut al Camí Reial de Sagunt el 26 de
desembre de 1901. Els seus pares van ser Lorenzo Batalla Benito i Concepción
Monzó Larcada. Va estar afillat a partir dels deu anys pel seu tio el capellà
José Batalla Benito, el qual era rector a Riola. El va preparar perquè entrara
al seminari. En 1917 va matricular-se al de Trinitaris de la capital. Residia
al carrer d'Alboraia del Cap i Casal. Va cantar la primera missa a la ciutat de
Sagunt el 19 d'abril de 1925. Encara no tenia l'edat però va estar dispensat i
pogué fer-ho.
Aquell dia
l'acompanyaren músics de València i la banda Sagunt dirigida pel mestre Antoni
Palanca. Des d'eixe moment es va vincular amb la religió i també amb el seu
poble. Va ajudar en les obres socials i en les tradicions de la capital del
Camp de Morvedre.
La primera
destinació com a rector li portà a Segart. Sols hi va estar cinc mesos. Va conéixer
Josep Bau, un rector de gran santedat. Mantenia una especial relació amb el seu
tio. Posteriorment passà a Estivella com a vicari. Va estar aproximadament dos
anys amb el rector José Llorens Martínez. Este capellà era de Sagunt i fou
afusellat en la Guerra d'Espanya.
A partir de 1928 es
va fer càrrec de l'església de Torres Torres durant quatre anys. El 1932 tornà
a Sagunt com a beneficiari. El matrimoni format per Manuel García Vivas i
Carmen Pallarés Antoni fundaren un benifet a l'arxiprestal de Santa Maria i va
acceptar-lo per estar prop de sa casa. Era el 22 d'agost de 1932. Va adquirir
l'obligació de fer missa diària a les Dominiques.
En eixe moment el
rector era mossén Fontelles i estaven de vicaris Enrique Ruiz Pitarch (primer
capellà del Port), José Lerma i Mario Moreno. A més era beneficiat José Gil.
En els anys de la
Guerra d'Espanya va estar detingut en dos ocasions. En una ocasió amb el
capellà Francisco Vilaplana i en una altra quan tancaren a tres-centes
persones als magatzems. En eixe temps es va dedicar a fer de fuster.
En passar el
conflicte bèl·lic va continuar a Sagunt com a vicari. Combinà esta activitat
amb la de prior de la Confraria de la Sang. Des de 1968 va estar destinat a
l'Asil d'Ancians.
Entre les seues
qualitats van destacar el servici als altres, la senzillesa i l'estima pels
malalts Tot açò va fer que, en complir les bodes d'or sacerdotals,
l'Ajuntament decidira nomenar-lo fill predilecte de Sagunt el 8 de juliol de
1975, malgrat que el títol fou signat en 1976.
Posteriorment, ja en
democràcia i en els anys de govern socialista, el 30 de desembre de 1984 se li
va dedicar un carrer de la població. El 4 d'agost de 1985 faltà envoltat de
gent que l'estimava. Mossén Gaspar Batalla va ser, a més d'un destacat
capellà, una persona estimada en la ciutat. Eixa raó i el fet que la seua tasca
sempre estiguera vinculada amb el Camp de Morvedre el fan mereixedor del
títol de "Personatge… i d'ací".