Plan Salut Mental. -EPDAEl president de la Generalitat, Carlos Mazón, ha anunciat "el major pressupost de la història" de la Generalitat per a la prevenció, detecció i el tractament en matèria de salut mental i addiccions, ja que destinarà 724 milions d'euros per a esta legislatura.
Aixà ho ha manifestat durant l'acte de presentació del Pla valencià de salut mental i addiccions 2024-2027, que preveu destinar 283,8 milions d'euros addicionals al pressupost anual que la Generalitat invertix en este à mbit.
Segons ha explicat el cap del Consell, el pla arranca amb una consignació de 40,8 milions d'euros en els pressupostos de 2024 que se sumen als 110 milions que la Generalitat ja havia pressupostat per a salut mental, la qual cosa suposa un increment del 37 % dels recursos econòmics en esta à rea.
D'esta manera, Carlos Mazón ha assegurat que per primera vegada "es passa de les promeses als fets" i es consignen pressupostà riament accions per a revertir la situació de la Comunitat Valenciana perquè "necessitem ja fets".
En este sentit, el president ha explicat que en l'actualitat la Comunitat Valenciana és una de les tres autonomies amb pitjor dotació de recursos assistencials en salut mental, la tercera amb pitjor formació d'especialistes per habitants, i la de menor mitjana d'escolars participants en programes de prevenció per centre educatiu, 10 vegades inferior a la mitjana nacional.
Per tot això, ha assenyalat que l'atenció a la infà ncia i l'adolescència, a més del trastorn mental greu, seran priorità ries en este pla d'acció que estarà basat en "l'evidència cientÃfica i en la igualtat assistencial", i ha destacat com a principals claus la "detecció, tractament i assignació de recursos".
En concret, el Pla valencià de salut mental i addiccions 2024-27 preveu destinar 40,8 milions d'euros addicionals en els pressupostos de 2024, als quals se sumaran altres 71,3 milions d'euros addicionals en 2025; 80,8 milions d'euros extra en 2026 i prop de 90,9 milions d'euros addicionals en 2027.
El pla s'estructura en nou lÃnies estratègiques que es desglossen en un total de 80 accions concretes. D'entre estes accions, el president de la Generalitat ha ressaltat la posada en marxa de programes d'educació socioemocional en tots els nivells de l'educació obligatòria (de 6 a 16 anys) i la creació d'unitats de detecció precoç en el mitjà escolar.
Carlos Mazón també ha destacat l'obertura de quatre hospitals de dia per al tractament de patologia dual greu i la creació de 8 unitats de primers episodis psicòtics. Aixà mateix, ha remarcat que s'habilitaran almenys 43 places en hospitals de dia (23 per a infants i adolescents i 20 per a adults) per al tractament de trastorns de la salut mental, aixà com 22 unitats de prevenció per a adolescents consumidors de substà ncies amb addiccions conductuals i que es crearà una comunitat terapèutica especialitzada en patologia dual greu.
Increment de personal i deduccions fiscals
Durant la seua intervenció, Mazón s'ha referit a l'increment en 13 milions d'euros del pressupost per a nous llocs professionals que tracten estes malalties, aixà com a la rebaixa fiscal aprovada pel Consell que permetrà a les persones que realitzen un tractament per un problema de salut mental deduir-se en l'IRPF fins a un 30 % de les despeses en què incórrega.
Una mesura, segons el president, dirigida a "aquells que més ho necessiten", ja que s'aplica a les declaracions amb una base liquidable individual de fins a 32.000 euros i conjunta de fins a 48.000 euros. Esta rebaixa fiscal suposarà un estalvi per a les famÃlies de 9 milions d'euros anuals, 36 milions en el conjunt de la legislatura.
Finalment, el president ha destacat la transversalitat del pla, en el qual també participen les conselleries de serveis socials i educació, i a les quals se sumaran progressivament les à rees d'esports, cultura i joventut.
En la presentació també han participat el conseller de Sanitat, Marciano Gómez, i el responsable de l'Oficina de Salut Mental, Bartolomé Pérez; i han assistit la vicepresidenta segona i consellera de Serveis Socials, Igualtat i Habitatge, Susana Camarero; el conseller d'Educació, Universitats i Ocupació, José Antonio Rovira; els caps de servei de Psiquiatria dels hospitals públics valencians, aixà com representants de les associacions i col·legis professionals vinculats a la salut mental.
Previndre i promocionar
Per la seua banda, el conseller de Sanitat, Marciano Gómez ha destacat "la importà ncia de la salut mental en el Sistema Nacional de Salut", i l'especial interés demostrat pel president Carlos Mazón i el seu Consell per "posar en marxa les mesures necessà ries per a millorar-la".
"L'objectiu és previndre i promocionar" ha explicat Marciano Gómez, qui ha assegurat que "per a evitar la malaltia, es posarà l'accent en la prevenció, sobretot en edats primerenques, en edats infantojuvenils. En este sentit, ha insistit en la necessitat de "detectar d'una manera rà pida, precoç, dinà mica i rigorosa, l'aparició d'una malaltia de caracterÃstiques de salut mental".
Situació de la Comunitat Valenciana
Cal destacar l'actual situació epidemiològica de la Comunitat Valenciana on es registra la major prevalença de trastorns mentals, un 25,1 % segons les dades del Ministeri de Sanitat. A més, el risc de mala salut mental en dones ascendix al 42,3% i a l'11% en xiquets i xiquetes menors de 15 anys.
Aixà mateix, es tracta de la segona autonomia amb major taxa de casos atesos en Atenció Primà ria per ideació suïcida o intents autolÃtics, i la primera en el consum d'alcohol i cà nnabis. A més, entre la població de 12 a 16 anys, la Comunitat Valenciana també lidera el consum de tranquil·litzants, ocupa la segona posició en consum de cà nnabis i la tercera en ús compulsiu d'internet.
LÃnies estratègiques i principis rectors
Amb la finalitat de revertir esta situació, el pla s'estructura en nou lÃnies estratègiques: promoure una salut mental positiva previndre la malaltia mental, els trastorns addictius i el suïcidi; establir un model assistencial equitatiu i basat en les necessitats reals de la població; l'atenció a la infà ncia i l'adolescència; l'atenció al trastorn mental greu; l'avanç en drets i qualitat de serveis; la formació sanità ria especialitzada, activitat investigadora i docent; l'accés a ajudes socials, ocupació i habitatge; establir estructures de coordinació; i preveure la cooperació internacional.
A més, els principis rectors del pla seran: establir un equilibri realista entre les necessitats detectades i la disponibilitat i capacitat de generació de recursos; l'equitat territorial en la distribució de recursos; accions basades en l'evidència cientÃfica; prioritzar la promoció i la prevenció; la igualtat assistencial en relació a altres patologies; prestar especial atenció a la infà ncia i a l'adolescència, aixà com al trastorn mental greu; aconseguir un model comunitari d'atenció als problemes de salut mental; la coordinació i continuïtat de serveis assistencials; la desestigmatització i respecte als drets humans, i el foment de l'autonomia de les persones amb trastorns mentals.
