PelÃcula dels germans CoenLa 34 edició del Festival Internacional de Cinema de València-Cinema Jove, de l'Institut Valencià de Cultura, dedica una retrospectiva als inicis del tà ndem cinematogrà fic més prolÃfic i original, els germans Joel (1954) i Ethan Coen (1957), guanyadors de quatre premis Oscar, dos BAFTA, un Globus d'Or i tres guardons al millor director en Cannes, entre altres reconeixements.
El cicle 'Els joves germans Coen' compila les set primeres pel·lÃcules de dos directors que s'han convertit en un referent del cinema contemporani, cineastes independents en el sentit més ampli de la paraula, ja que, com lloa el director del festival, Carlos Madrid, "no han permés que les productores amb les quals han treballat al llarg de la seua carrera hagen condicionat ni imposat el contingut i la forma de les seues propostes".
La retrospectiva forma part de les seccions paral·leles de la 34 edició de Cinema Jove, i aborda la producció de la parella de cineastes estatunidencs fins als 40 anys. "Els seus primers tÃtols demostren el seu gran talent prematur, amb clà ssics del nostre cinema com ara 'Mort entre les flors' (1990), 'Barton Fink' (1991) o 'Fargo' (1996)", ha destacat el director de Cinema Jove.
La seua trajectòria alterna el drama amb la comèdia en exercicis de virtuosisme protagonitzats per personatges estrafolaris que viuen trà ngols tan còmics com devastadors, en trames en què l'alta cultura es fusiona amb les expressions més pop. El seu és un exemple poc habitual de treball en equip. En el seu debut, Joel va signar la direcció i Ethan la producció, però amb el temps van començar a signar a mitges, perquè els dos ja desenvolupaven tasques conjuntament de producció, direcció i guió.
"Els Coen tenen un estil molt definit, ple de sarcasme. Han arribat a tindre un segell molt recognoscible, que no tots els cineastes contemporanis han aconseguit, la qual cosa els ha procurat legions de fans", ha considerat Carlos Madrid.
Sang i bebés
El repà s a la seua etapa juvenil serà projectat del 22 al 28 de juny, en el Claustre del Centre del Carme Cultura Contemporà nia, a les 22.30 h. El primer film serà la seua òpera prima, 'Sang fà cil' (1984), una obra de baix pressupost que ret tribut a Dashiell Hammet, no debades el tÃtol és una frase extreta de la seua primera novel·la 'Collita roja'. Aquest 'thriller noir' ja marca un dels elements caracterÃstics de la seua filmografia -la inspiració en les novel·les negres llegides durant la joventut- i suposa la seua primera col·laboració amb Frances McDormand.
L'actriu forma part del grup d'habituals del cinema de la parella, amb fidels com Steve Buscemi, John Turturro, John Goodman, Jeff Bridges i Holly Hunter, protagonista, juntament amb Nicolas Cage, del segon tÃtol del cicle, 'Arizona Baby' (1987). Aquesta comèdia delirant, semblant a una pel·lÃcula boja de dibuixos animats, recrea el romanç entre una policia i un criminal que descobreixen que no poden tindre fills. La pel·lÃcula va iniciar una altra de les variables del cinema de Joel i Ethan: la presència de personatges secundaris extravagants.
Desbloqueig creatiu
El dimarts, 25 de juny, es projectarà la primera obra mestra dels Coen, 'Mort entre les flors' (1990). Aquest 'thriller' de gà ngsters elegant i excèntric està inspirat en els clà ssics literaris de Hammet 'La clau de vidre' i, de nou, 'Collita roja'. Inoblidable l'espectacular tiroteig a ritme de la cançó tradicional irlandesa 'Danny Boy'.
Curiosament, el seu següent èxit, 'Barton Fink', va estar inspirat en el bloqueig creatiu que la parella va patir rodant 'Mort entre les flors'. Aquell desbloqueig els va procurar la Palma d'Or en Cannes 1991, aixà com els premis a millor actor, John Turturro, i director. "Aquesta sà tira de l'edat daurada de Hollywood és una peça existencial, filosòfica i introspectiva sobre el món de la creació, una genial aportació al grup de pel·lÃcules sobre crisis entre les quals es troben films com 'Fellini 8½' (Federico Fellini, 1963) o 'Desmuntant Harry' (Woody Allen, 1997)", ha valorat Madrid.
Li seguiria la comèdia d'època amb ressons de Frank Capra, 'El gran salt' (1994), en què Tim Robbins dona vida a un tipus senzill, sense carisma, que es veu elevat a l'olimp de les grans corporacions en inventar el 'hula-hoop'.
Cinema de culte
En la recta final del cicle es projectaran dues pel·lÃcules de culte, 'Fargo' (1996) i 'El gran Lebowski' (1998), previstes, respectivament, el divendres 28, i el dissabte 29 de juny. La més opressiva de les pel·lÃcules del tà ndem està ambientada en la seua Minnesota natal. Els va suposar el seu segon premi a millors directors en Cannes i a la seua protagonista, Frances McDormand, el seu primer Oscar a la millor actriu pel paper d'embarassadÃsima policia. La cinta, tan divertida com terrible, està vivint una segona vida a través de la petita pantalla, en què la seua sèrie homònima ja porta tres temporades.
El final de festa del cicle el protagonitzarà Jeff Bridges en la pell d'un personatge per a l'eternitat, El Nota. Una botiga temà tica en el Village de Nova York, mà rqueting a la venda de tot tipus i projeccions a les quals els assistents acudeixen disfressats i pronuncien tots els dià legs donen fe que 'El gran Lebowski' és un fenomen fan. Com ha destacat Carlos Madrid, "la retrospectiva de Cinema Jove permetrà a una nova generació de cinèfils conéixer la primera part de la filmografia de la parella de germans en pantalla gran".
