Ciutadania crítica

És probable que una part important de la ciutadania no entenga el clima de confrontació excesiva que viu la política espanyola des del primer dia en que el govern socialista de Pedro Sánchez va acabar amb sis anys de desencantament i fastig de l'Administració del PP, després d'una moció de censura que a la que van donar suport la majoria de diputades i diputats del Congrés.

Tal vegada la confusió no és deguda tant perquè el partit desallotjat del govern, el PP, amb el suport ara del seu bessó en la dreta espanyola, Ciudadanos, intenta per tots els mitjans desautoritzar les propostes polítiques del nou govern, cosa que resultaria raonable en la seua labor d'oposiciós sinó fos perquè han decidit eludir el debat polític per a centrar-se, exclusivament, en l'intent permanent de descrèdit i desqualificació personal.

Aquest estat de caos fictici, inexistent, que volen traslladar a la ciutadania alguns polítics oportunistes i determinats mitjans de comunicació que els ofereixen cobertura i defensen només interessos propis i dels grups de pressió que els donen suport, haurien de ser rebatuts per una societat crítica que, lluny de deixar-se arrossegar per desinformacions interessades i intoxicacions evidents, haurien de plantejar-se preguntes com aquestes:

Per què es renuncia a parlar de política, d'allò realment interesant a la ciutadania: ocupació, pensions, educació, sanitat, justícia, pobresa infantil, igualtat, cohesió territorial, etc., assumptes sobre els quals l'actual govern està legislant, per a centrar-se en desqualificacions personals i cerca desesperada d'actuacions individuals, passades, que es presenten com a escàndols propis d'un programa de "cotilleo"?

Per què s'embruta el debat polític cada vegada que la dreta perd el poder?, per què no és possible mantenir el diàleg i el consens que en qüestions d'estat sempre estan disposat a oferir el PSOE quan està en l'oposició?, per què quan el PP està en l'oposició considera que qui exerceix el govern ho fa de manera il•legítima, com si només ells tingueren el dret de governar?

Les ciutadanes i ciutadans demòcrates que creuen en la llibertat, la igualtat de drets, la justícia per a tots i totes, la solidaritat i el conjunt de valors universals que ens permeten sentir-nos persones hem de mostrar-nos especialment crítics, vigilants i analitzar amb cura la situació que pretenen dibuixar-nos els qui ens governen i els qui pretenen governar-nos. Per demanar altura política cal primer demostrar-la en qualsevol ocasió i la dreta pensa que te "dret" al poder i quan el perd actua amb ressentiment, frustració i, el pitjor, una mancança total de qualsevol programa polític per ajudar a la població, pretén només enfangar per traure redit electoral.