José Salvador Murgui, Cronista Oficial de Casinos, habla con Clara Murgui Gálvez,
una estudiante de Casinos becada por La Caixa, estudiante en Heildelberg, que recibió
la beca de manos de S.M. los Reyes de España
.
Parle amb a ella a través de Facebook i resulta difÃcil coincidir, per fi
després de felicitarla per tanta distinció, li dic que em conte "algo" de que
va al tema, i amb el seu perfecte valencià escrit desde la llunyana
i per mitjà de la red propera Alemanya, em conta, sense apenes donar-li
importancia aquesta interesant expèriencia:
"En primer lloc, sent no haver-te contestat abans. He estat fora tota la
setmana (en Munich) i no he pogut mirar el mail.
Te conte. La beca de la Caixa és una de les beques que donen en
Espanya per cursar estudis a l'extranger. És la més reconeguda perquè donen
poques (…) i la quantitat de diners al mes és la més alta (1.400 euros). La
vaig demanar en Febrer de l'any passat. Vaig haver de escriure una carta de
motivació i recolectar cartes de recomanació dels meus professors a la
Universitat de València.
Una volta presentada la solicitud, em van comunicar en Març que havia
superat la primera fase (en la primera selecció es basaven en la nota mitja de
la carrera i també en el currÃculum. Jo tenia un 9.7 de mitja sobre 10, i havia
estat a l'Imperial College (Londres) estudiant i treballant en un projecte
d'investigació a l'IFISC (un institut d'investigació de sistemes complexes en
Palma de Mallorca), a les hores vaig superar la prova en la mà xima puntuació
possible) i vaig haver d'anar a Barcelona a fer una entrevista.
Els entrevistadors eren fÃsics, matemà tics i representats de la Caixa. Em
van preguntar un poc de tot i vaig haver de defendre per què volia anar a
Heidelberg i què volia fer allÃ.
Vaig decidir fer el mà ster en Heidelberg perquè m'agrada la fÃsica teòrica
(la més matemà tica possible) i a València el mà ster és molt bò, però en la rama
de fÃsica de partÃcules, que no me desagrada però no és la meua
"preferida".
Vaig tindre la sort de visitar Heidelberg en Novembre del 2013: una amiga i
jo vam anar a visitar a uns alemans amb els que vam fer amistad quan vam estar
d'Erasmus en Londres.
Vaig enamorar-me de la ciutat (quasi es podria dir que és un poble) i de la
universitat. Vaig informar-me sobre el mà ster i em va encantar la oferta
d'assignatures, l'ambient, les biblioteques i la ciutat al complet. Després de
eixe viatge, la meua amiga i jo vam demanar les dos com a destinació
"Heidelberg" quan demanarem la Beca de la Caixa, però les dos
pensavem que no ens l'anaven a donar, aixà que no pensarem molt en les
conseqüències.
Per Maig em van dir que havia passat totes les proves i que me donaven la
beca. Vaig posar-me molt contenta per una banda, perquè em sentia molt
afortunada, però també em va pillar de sorpresa, aixà que vaig haver-me de fer
a la idea d'anar-me'n dos anys a un pais on no coneixia ni l'idioma.
Afortunadament, el meu mà ster és en anglés, però no he descartat la idea de
l'alemany. De fet he fet ja alguns cursos i pense continuar.
Heidelberg m'encanta. És una ciutat meravellosa, la Salamanca Alemana. La
gent és molt simpà tica, amable i internacional. Hi ha comedors d'estudiants i
biblioteques per tots els llocs, wifi al carrer... també hi ha montanyes, i ara
fa molt bon oratge. Ara mateix tenim 24 graus en un Sol... he hagut d'anar a
casa a per uns pantalons curts, perquè estava a la vorera del riu en uns amics
i m'estava socarrant.
El master és de FÃsica. Jo
he elegit la especialitat de fÃsica teòrica (Standard model, String Theory,
Quantum field theory, General Relativity, Particle Physics, Dynamical Systems
and Chaos...). La duració és de dos anys: el primer any es dedica tot a
classes i el segon a la "master thesis".
La veritat es que persones com Clara, amb vint i pocs anys, i un brillant
currÃculum forjat de bones notes, d'hores d'estudi, de treball, unit a la seua
forma de ser vinculada a les "coses" de Casinos, festes, Juniors, música,
guitarra, és el que li dona llustre a una vida. Una senzilla vida, sense
estridències, però conscient de que lo bo ix de lo Ãntim.
El passat cap de semana amb motiu del 172 Aniversari del naixement de
Casinos, l'Ajuntament de Casinos, va entregar-li junt amb altres estudiants i
esportistes , aixà com els Jutges de Pau de Casinos, la distinció meritòria de
la seua excel.lent trajèctoria, aquesta distinció va ser recollida pels seus
pares Vicen i Juan amb una sincera i prolongada ovació.
Hui ens ocupa Clara, la distà ncia no posa metes per a que el nom de Casinos
sone pel món, i sone per a bé, perquè als fills de Casinos, als que hi portem
en les venes sang Casinense, allà on ens encontrem mai ens ovlidem d'on venim,
de qui som, i a qui pertanyem, perquè nosaltres i el nostre Casinos, som els
que escribim la història i serem el espill que com en el cas de Clara i els
distinguits en el 172 Aniversari, on es miraran les futures generacions de
Casinos.
Enhorabona als seus pares, germans, avis, tios i a tots aquells que en certa
mesura ens encontrem units a eixa familia encara que sols siga per llaços
d'amistat i veïnat.