Imagen de archivo. EPDAper tal que el Govern impulse una modificació legislativa de la Llei Reguladora de les Hisendes Locals, que regule l'impost de plusvà lua municipal, i resoldre aixà el buit legal generat darrere la sentència del Tribunal Constitucional (STC 123/2019) que declarava inconstitucional l'article 107.4, i que va anul·lar dit impost.
Segons Tena, "aquesta sentència del TC, que anul·lava l'impost sobre l'increment del valor dels terrenys de naturalesa urbana (IIVTNU), més conegut com a plusvà lua municipal, en els casos en què l'impost resultava confiscatori per al contribuent, ha generat un gran eix de conflicte en els últims anys".
"La fonamentació que s'ha utilitzat per a acudir a l'empara del Tribunal Constitucional ha estat directament relacionada amb els principis tributaris, ja que el fet de gravar una pèrdua a través d'un tribut suposa una vulneració dels principis de no confiscatorietat i capacitat econòmica, pels que no es pot tributar una renda inexistent, virtual o fictÃcia i és el que ocorre si la quota a pagar de l'impost és major que l'increment realment rebut pel ciutadà o la ciutadana afectada. D'altra banda, també ens trobem davant una doble imposició sobre el mateix fet imposable, ja que els particulars abonen a la Hisenda estatal la plusvà lua si s'ha generat un guany patrimonial".
"A partir de la sentència del TC, els ajuntaments ja no podien exigir l'impost no sols quan s'haja venut o transmès l'habitatge a pèrdues, sinó quan, encara havent-hi guany, l'import a pagar siga superior al benefici. Això genera dubtes tant als contribuents com als ajuntaments respecte de la manera en què s'ha de procedir en aquests casos i si és possible reclamar sobre els impostos ja liquidats. I al mateix temps s'ha produït un buit legal que ha donat lloc a un gran nombre de litigis que obliguen els Ajuntaments a retornar l'import pagat a la ciutadania", ha afegit.
"A més a més, el buit legal existent fa que els Ajuntaments de tot l'Estat espanyol siguen els que decideixen si apliquen o no l'impost sobre l'increment del valor dels terrenys de naturalesa urbana, la qual cosa genera una inseguretat jurÃdica que afecta de ple a la ciutadania, en tant que dependrà del terme municipal en el qual resideixen o al que es troben adscrits el pagament o l'exempció de l'abonament de l'impost. Per això, des de CompromÃs, i davant la discrecionalitat generada per la resolució de l'Alt Tribunal, considerem que cal, per part del legislador estatal, una regulació més concreta del fons del tribut que conduïsca a esclarir l'abast d'aquest, els casos en els quals s'ha cobrat de manera indeguda i un protocol de devolució en els casos en què existisca tal reclamació".
"En eixe sentit és necessari tenir en compte la desigualtat que es pot produir en la població, pel fet d'enfrontar o no una cà rrega impositiva segons la voluntat de l'ajuntament, però també les disparitats que es produiran en quant als ingressos dels òrgans de govern municipals. Per això és necessari incloure, amb carà cter d'urgència als propers Pressupostos Generals de l'Estat, una partida compensatòria per garantir que els ajuntaments puguen fer front a les pèrdues derivades de les devolucions dels imports procedents de l'impost de plusvà lua municipal a conseqüència de la sentència del TC", ha conclòs Silverio Tena.
