Membres de CompromísJoan Baldoví presenta un amb què formar un govern de coalició que s'ha de sotmetre a una moció de confiança als dos anys de mandat.
Els diputats de Compromís al Congrés, Joan Baldoví, Ignasi Candela, Marta Sorlí i Enric Bataller, han presentat en roda de premsa una proposta de mínims l'objectiu de la qual és que suguen a la taula de negociació els representants de PSOE, Podem i les seues confluències per iniciar un diàleg que permeta arribar a un govern de canvi.
Segons ha assenyalat Joan Baldoví, "la majoria absoluta que Mariano Rajoy ha collit en contra de la seua investidura tanca la porta a un govern liderat pel Partit Popular. Des de Compromís considerem que ha arribat l'hora de començar les negociacions i complir amb allò que han demandat els ciutadans en les urnes en dues ocasions, un govern alternatiu al PP". En aquest sentit, el diputat valencià ha assegurat que "des de Compromís farem tot el possible per desbloquejar una situació que únicament beneficia Rajoy, que ja ha demostrat amb la seua incapacitat per obtenir més suports, que es troba molt còmode davant l'escenari d'unes noves eleccions generals".
"Política i econòmicament ens trobem en una situació d'urgència. Cal desbloquejar com més aviat millor aquesta situació, ja que necessitem aprovar uns nous pressupostos generals de l'Estat que permeten revertir les polítiques antisocials de retallades dutes a terme aquests anys per la majoria absoluta del PP".
Segons ha explicat Baldoví, "a diferència del 'Pacto del Prado', que tenia un marge de maniobra molt escàs, aquest vegada presentem una proposta de treball dissenyada per estendre ponts entre les dues formacions polítiques amb l'objectiu de conformar una investidura viable. Es tracta d'un document obert a negociació amb mesures concretes molt assumibles per totes les parts, que puguen permetre arribar a un govern de coalició que s'ha de sotmetre a una moció de confiança als dos anys de mandat".
El portaveu de Compromís ha recordat que l'acord inclou les sis mesures innegociables que Ciutadans va incloure en el seu pacte amb el Partit Popular amb l'objectiu que puga ser acceptat per la formació liderada per Albert Rivera. "Esperem que Ciutadans tinga Sentit d'Estat i altura de mires i pose per davant els interessos generals per sobre d'interessos partidistes, cosa que ja fa en territoris com el País Valencià, on vota a favor prop del 80% de les propostes presentades des del Consell".
El document presentat compta amb 31 mesures dividides en tres eixos temàtics:Regeneració Democràtica i Lluita Contra la Corrupció;Rescat Social i Canvi de Model Productiu;Estat i Europa.
Entre les mesures més destacades del primer eix es troben la separació immediata de qualsevol càrrec públic que haja estat imputat formalment per delictes de corrupció política, l'eliminació dels aforaments a polítics, prohibir l'indult a condemnats per delicte de corrupció, reformar la Llei Electoral i derogar la Llei Mordassa, regular les portes giratòries i la creació d'una comissió d'investigació parlamentària sobre el presumpte finançament il·legal del Partit Popular.
El segon eix presenta mesures per promoure un rescat social i un canvi de model productiu. Entre les més destacades es troba la implantació d'una Renda Garantida de Ciutadania, derogar les reformes laborals de 2010 i 2012, adoptar una Llei contra el Canvi Climàtic, promoure una nova Llei d'Educació, dotar de recursos suficients a la Llei de Dependència, impulsar mesures contra la pobresa, garantir la impossibilitat de realitzar desnonaments sense l'existència d'una alternativa habitacional, crear un nou pla d'ocupació efectiu contra la fuga de cervells i reformar el sistema fiscal per combatre el frau d'impostos.
El tercer i últim epígraf, titulatDe l'Estat i Europa, ofereix mesures que aborden els reptes oberts després de l'evolució de la Unió Europea i el model territorial d'espanyol, entre les quals figuren la reforma del sistema de finançament autonòmic i el reconeixement del deute històric de l'Estat amb el País Valencià, obrir un diàleg que impulse la reforma territorial de l'Estat espanyol, promoure un augment de les polítiques distributives entre països de la UE, i renegociar els Programes d'Estabilitat proposats des de Brussel·les.
