El coportaveu de Compromís a les comarques de Castelló, Carles Mulet, ha exposat este matí la necessitat de recuperar, potenciar i posar en valor les tradicionals vies de transhumància valenciana com un vies verdes i element per un turisme alternatiu.
Mulet ha recordat com ja es va elaborar en 2007 una proposició no de llei a les Corts en eixe sentit que va ser rebutjada per la majoria absolta del PP, "ara més que mai fa falta un replantejament global de quin volem siga el model de turisme; si abans el miratge de la bombolla els feia vore que sols era possible un model amb complexe de gegantí, pensant en el formigó com coartada del sol i platja, ara calen paquets globals on allò atractiu siga la diversitat d'opcions, la conjugació de tots elements possibles, i la potenciació d'experiències alternatives i de contacte amb la natura, per això, potenciar les vies verdes hem vist que no sumen, sinó que més bé multipliquen el potencial dels territori."
El portaveu ecosocialista ha recordat que les cinc vies transhumants que recorren les comarques de Castelló, a pesar de tindre en quasi tots els trams la protecció que dóna ser vies pecuàries o canyades, no se'ls ha tret tot el profit possible " a més de l'atractiu ambiental, paisatgístic, de contacte amb el territori, està el solatge històric i cultural; el record d'una economia que es va basar en el bestiar i el comerç de llana que va dur l'esplendor a les terres de Castelló i Terol en els segles passats"
Durant segles, va existir una activitat econòmica, ramadera i social, en el qual els ramaders de l'interior de Castelló i Terol, empraven camins clarament delimitats per baixar milers de caps de ramat a les comarques litorals de Castelló i alguna de València en ple hivern, per les diferències considerables climàtiques i de manteniment de pastures. Ara són simbòlics els ramaders que encara empren aquestes vies, en part ocupades per carreteres asfaltades o noves urbanitzacions" .
Al llarg i ample d'aquests trajectes, es mantenen tota una ampla arquitectura d'eixe món ramader desaparegut, que té un valor incalculable; com ara l'arquitectura de pedra en seca que també Compromís ha demanant dotar-la d'una protecció genèric; com també d'un arquitectura rural de l'aigua ( abeuradors, pous comunals tolls artificials), ponts, corrals comunals; i ara, poder senyalitzar, potenciar i promocionar aquests traçats, habilitant-los per senderistes, ciclistes i passejants, sempre respectant els usos tradicionals, seria un actuació per posar a les comarques de Castelló com referent d'aquest tipus de turisme.
Característiques de les rutes transhumants Terol-Castelló
A la zona d'agostada un entramat de passos, camins i vies pecuàries va connectant entre si els diferents pasts i masies fins a formar un ramal que canalitza tots els ramats procedents d'un mateix terme municipal o zona geogràfica determinada; uns quants ramals convergeixen fins a configurar les cinc rutes o itineraris principals a través de les quals salven la complicada orografia de la zona intermèdia o de transició; una vegada a la zona d'hivernada, aquests cinc itineraris principals divergeixen de nou en uns quants ramals pels quals es distribueixen els ramats entre els pasts d'hivern.
Cinc són les principals rutes conegudes:
- La del Llosar, que fa confluir en l'ermita de la del Llosar de Vilafranca del Maestrat,els ramals procedents de l'anomenat "Maestrazgo de Terol" i del Nord de la serra de Gúdar, procedent de termes Fortanete, Cantavella, Valdelinares i Mosquerola, i un cop en terres valencianes,transcorre en direccióN-NE duent els ramats al nord del litoral de Castelló, i Sud de Tarragona.
- La central, replega els ramats del terme de Mosquerola, irecorre des de Vistabella fins Cabanes
- La del Penyagolosa, també replega aVistabella, els ramals procedents de pobles comla Canyadade Benatanduz, Fortanete, Mosquerola, Puertomingalvo, Allepuz..etc, direcció S-SE, du els ramats de dins al sud de Castelló.
- La ruta de Cortes de Arenosos, igualment en direcció S-SE, du igualment els remugadors de molts pobles de Terol al sud de les comarques castellonenques.
- La ruta de Barracas, en direcció Sud, replega en aquest poble els ramals del voltant Fortanete, Mosqueruela, de l'extrem est de Valdelinares i de Linares de Mora , i els du cap al nord de la província de València.
Imagen del Pont de Vistabella.
