La major part de la ciutadania estarà familiaritzada, desgraciadament, amb la TAMER (taxa metropolitana per a l'eliminació de residus). És, bà sicament, la taxa per a la recollida, reciclatge i (en la majoria dels casos) abocament del fem.
Fins el 2009, el servei el pagaven els ajuntaments sense que existira una taxa especÃfica. Recordem: amb el seu joc de trilers habitual, feia anys que ens havien pujat i molts impostos com l'IBI (bens immobles) amb arguments com que d'aquesta recaptació i del que havien de rebre de les administracions superiors pel finançament municipal, pagarien el servei de bombers o la recollida de fem.
L'encarregat de gestionar allò recaptat i contractar les empreses que presten el servei, el negoci és el negoci, és l'EMTRE (Entitat Metropolitana pel Tractament de Residus). Recordem: les majories de traca i mocador del PP la crearen el 2001 després de liquidar amb totes les presses del món el Consell Metropolità de l'Horta, amb la intenció de tapar el forat de corrupció que s'amagava allÃ. Després vingué l'escà ndol del robatori general que es duia a terme a EMARSA (Empresa metropolitana d'aigües residuals), que ens acabà de deixar clar que el que busquen entre la nostra merda no és la millor forma de reciclar, sinó de furtar.
Els ajuntaments no pagaven a EMARSA i el deute s'acumulà . Com que volien els dinerets, decidiren que era millor buscar-los a les nostres butxaques sense passar pels ajuntaments, que s'ho havien gastat tot en unflar la bombolla immobilià ria i en promocionar a l'alcaldia de torn i, amb la crisi, tenien les caixes buides i les portes dels bancs tancades. Aleshores, crearen la TAMER.
Recordem: quan, per exemple, la nostra alcaldia ens diu que no ens ha pujat l'IBI, no és aixÃ. Ara paguem l'IBI al mateix preu, aquell que ja ens havien pujat per a "pagar-ho tot", més una taxa de recollida de fem anual a banda i la TAMER que ens cobren a través del rebut de l'aigua.
Com sempre, aprofiten el rebut d'un recurs bà sic com és l'aigua per a imposar un impost que no té cap relació amb la prestació del servei, i fan servir una empresa privada, Aigües de València, com a intermedià ria (pensar en el següent forat que ens anunciaran fa tremolar). HaurÃem de pagar l'aigua en funció de les nostres necessitats, de la que estalviem i de la que gastem, però el que fem és pagar la recollida del nostre fem en funció de l'aigua que gastem. Si gastem molta aigua perquè, malgrat que mirem d'estalviar, som molta gent a casa, paguem el mà xim pel fem. Sense importar el que tirem i com reciclem.
"Article 10.1 de la taxa. La quota tributà ria d'aquesta taxa s'estableix en las següents quantitats: 1.- Domicilis particulars. Es distingeixen 2 trams de consum: Tram A.- Fins a un consum de 65 m3 al perÃode anual computat: 49 €/any. Tram B.- Consum de més de 65 m3 al perÃode anual computat: 123 €/any. 2.- Comunitats de veïnatge, servei d'escala: quota anual de 23,00 €/any (…)[1]".
El seu afany recaptador no té lÃmits, sempre contra el poble treballador. Els trams que han creat no tenen en compte coses com el nombre de gent empadronada i la que viu a cada casa o, encara menys, la situació econòmica per la que passa cada persona o famÃlia. Com li agrada al PP: el milionari i la criada a la mateixa cua i per a pagar el mateix i que, en aquest cas, ha arribat a suposar més del doble del rebut d'aigua que es pagava abans.
Tampoc té en compte que, quan arribà l'aigua potable a Almà ssera, moltes comunitats de veïnatge optaren per instal·lar un comptador general en lloc d'un per a cada casa. Pensaven que era millor i que estalviarien quotes de comptador i, per això, entre totes i tots paguen un únic rebut d'aigua a través de la comunitat. Ara, es multiplica la TAMER pel nombre d'habitatges i baixos que hi ha en eixes comunitats, en funció de la mitjana d'aigua consumida:
"Article 10.3 de la taxa. Per a altres supòsits, s'estableixen les següents regles especials: (…) B) Als supòsits d'edificis d'habitatges o de centres comercials que compten amb un comptador general, es liquidaran tantes quotes com habitatges o activitats econòmiques independents existisquen. Amb aquesta finalitat, es dividirà el consum total registrat entre el nombre d'habitatges o activitats[2]".
Penseu, per exemple, en una comunitat amb 8 pisos i 2 locals comercials que tinguen un únic comptador. Als pisos, la gent és major i gasta molt poqueta d'aigua o és gent que es preocupa per no malbaratar un recurs tan preuat, i totes i tots gasten molt per sota dels 65m3 (65.000 litres) anuals que estableix la taxa per a diferenciar entre el tram A, de 49€/any, i el tram B, de 123€/any. Un dels locals, però, és un negoci que gasta molta, molta aigua i fa que el consum total del comptador únic, dividit entre 10 que consumeixen, done una mitjana superior als 65m3. Aleshores, cadascú i cadascuna ha de pagar els 123€ anuals, malgrat que no li correspon.
AixÃ, una gent que no és responsable d'un consum d'aigua elevat paga pel que fa altra gent, que tampoc és responsable que l'utilitzen com a pretext per a esprémer als i les altres. Gent que es preocupa per estalviar aigua, en lloc de tindre incentius, ha de pagar com si tinguera l'aixeta oberta tot el dia. Un despropòsit general que només s'explica per la desesperació dels governs del PP valencià , que ens vol traure fins a l'últim cèntim per a intentar amagar l'evidència del desastre de gestió i de la corrupció dels que són responsables.
Hem de fer front a aquests abusos. Cal dir no a pagar una taxa que es cobra d'una forma completament irregular; que estableix barems absolutament injusts (que no tenen en compte els consums per persona ni les situacions de necessitat) i que, a més, s'estableixen d'una manera que, com han argumentat persones empleades de les oficines d'EMTRE, "fan pagar justos per pecadors".
No ens correspon pagar a nosaltres la seua estafa. Diguem no a la TAMER i a la resta d'impostos incrementats o creats per a continuar furtant el poble treballador.
