Les cames de Laia Morvedre.Aquell dia m'havia proÂposat canviar la meua vida. Després de tants anys de nits de disÂsabtes interÂminables, tot anava a ser diferent. La veritat és que eren les dos de la nit i em trobava a casa amb la intenció de matinar al sendemà i estrenar les saÂbatilles esportives. Sols havia begut un parell de cerveses. Divendres ho havia avisat en l'oficina i ningú em va creure. El detonant va ser vore l'alcalde FauÂra córrer a la Mitja de la Vall de Segó diumenge passat. La meua companya de treball Pili em va obligar a arrimar-me a aquella cursa perquè deia que no podÃem faltar al 25 aniversari. Passe d'eixes històries però per no escoltar-la, allà em trobava jo ben feta pols.
Estava desconeguda: sense pintar, ullerosa i tapant la meua ressacosa cara. Ja em coneixeu com m'agrada abusar de pintures i de pits apretats. Però eixe matà estava arruïnada del tot fins que sobtosament vaig animar-me. Tot va ser quan les cuixes de Toni Gaspar em van il·luminar el cos. Aquell moviment de cames del polÃtic de Faura em posaren a cent. Vaig deÂcidir des d'eixe moment córrer per si de cas me'l topetava algun dia per un camà d'horta.... Ja sé que sona estrany però sóc aixà de passional.
Si m'entra alguna cosa per l'ull, puc deixar de banda el meu"sofà -bol" i fer-me una dona esportista. No puc amagar que em provoca vore eixe poÂlÃtic en qualsevol fotografia del diari. Ell i l'alcalde de Sagunt fan que se m'embalen els meus sentiments més Ãntims. Llà stima que de nou, amb el començament de les festes falleres, Alfredo Castelló torna a aparéixer als diaris amb eixa brusa que l'acompanya a les nits d'albaes. No li fa gens sexi i a més li para molt poc elegant. Ara que per a estil l'alcalde d'Albalat. No hi ha fotografia d'acte públic a on no estiga amb jaqueta i corbata. Sempre marca diferències. Encara que l'altre dia em va dir Fina a l'oficina que en la benedicció de les calderes d'Estivella anava sense corbata. Si no ho veig no m'ho crec. Bé crec que ja hi ha prou d'escriure al meu diari. Demà comenÂce a córrer. Vull estar entonada i ben bona per si em topete al de Faura. Quan arribe a menjar la paella famiÂliar sense ressaca s'estranyaran. SoÂbretot les meues cunyades que es pasÂsen la vida criticant-me. Se m'espera un diumenge insòlit.
El dilluns a l'oficina almenys no parlarem de l'aniversari de la reconverÂsió. Fina i Pili ja no discutiran si són millors els playbacks de la falla el PaÂlleter o la del Romano. Portem una seÂtmana que no s'escolta un altre tema. Aixà que demà la protagonista seré jo i el meu diumenge esportiu. Totes volÂdran burlar-se de mi. Ja vos ho conÂtaré que ara vaig a desmaquillar-me i al llit.
