A
nous temps velles necessitats. S´ha dit per activa i per passiva que
el municipi és la pedra anguÂlar de l´estat i primera lÃnia de
l´administració pública. S´ha dit però mai s´ha comprés que el
ciutadà confia fonamentalÂment en que els ajuntaments solucionen
els problemes més propers.
Potser
per la gran diversitat de realitats locals, els pares de la pà tria
han deixat de banda esta qüestió, consentint regnes de taifes,
senyorius feudals i fills prodigs. La polÃtica de parÂtits i
partidista ha permés tota una sèrie d´incongruències per mer
rèdit electoral. La batalla polÃtica estava a l´estat central. Des
de la Transició, tota lluita pel poder ha girat al voltant de les
autonomÃes, el federalisme, l´independència o el
"diputacioÂnisme", depenent de l´ideologia polÃtica de cada
partit implicat. La batalla era la descentralitÂzació El
municipi en definitiÂva, era una qüestió subalterÂna, una
problemà tica que es solucionava amb subvencions i inversions "des
de dalt" però lligant-la en curt "des de baix".
Mentre
els veïns veuen la polÃtica des d´una òptica local i perceben els
partits a parÂtir dels representants més diÂrectes, lleis
conegudes com d´Estabilitat Pressupostà ria i Sostenibilitat
Financera o de Racionalització i Sostenibilitat de les
Administracions Locals (lleis promulgades pel PP amb l´excusa de la
crisi) confirmen la sospita de que per a les admiÂnistriacions
supralocals els poÂbles han de ser eixos malcriats als que s´els
fa cas però no poÂden ser mai autònoms.
Els
municipis necessiten tindre una lÃnia d´igressos pròÂpia i
definida com definides està n les seues competències, una major
capacitat de comparÂtir projectes, de mancomunar serveis, de ser
responsables davant la seua ciutadania per a que es puga parlar
clarament de participació ciutadana.
I
això no és possible amb lleis que tenen cada dia noÂves ordres
i reglaments de les quals no s´aclareix ningú o subvencions que es
pensen per a coses que el pobles no necesÂsiten en concret:
voreres noves i gent aturada sense poder geÂnerar-se més treball
perquè no es poden crear noves places. D´això parlem quan die que
cal una segona descentralització, una veritable democrà cia: una
solució vella a problemes molt actuals.