#EIX CANTÀBRIC. Una infraestructura necessària per a Sagunt

Ahir a les Corts es va aprovar la Declaració de Sagunt per l'Eix Cantàbric. Dos han sigut les voltes on el parlament valencià, per unanimitat ha emès un pronunciament rotund en recolzament al moviment cívic, civil i econòmic de la nostra Ciutat. Declarant Sagunt com a Capital Valenciana de la Romanització i ahir donat veu a allò que es venia reivindicant des de fa anys, la necessitat d'inversió l'Eix Cantàbric, reivindicació que veurà els seus fruits, per primera volta d'una forma seriosa, en aquestos PGE de 2017. Podem considerar la nostra ciutat, als ulls dels i les valencianes, la Porta d'Aragó i la finestra del Cantàbric al Mediterrani, evocant el nostre passat, històric i recentment, també industrial.

Completem i al mateix temps iniciem un treball d'identitat col·lectiva que ha fet possible la visibilització de greuges crònics respecte del nostre patrimoni i les nostres infraestructures. I comença el d'assegurar que els recursos es transformen en riquesa, treball i benestar per al nostre municipi.

Caldrà per això, saber si en 6 mesos, sense projectes executats i amb les tramitacions peregrines de l'Estat, serà possible executar els 15 milions disponibles en 2017 per al corredor cantàbric dels 330 que s'han programat fins a 2020.

Confiarem, no obstant, i continuarem, igualment vetllant per al desenvolupament d'aquesta infraestructura necessària, no només per a Sagunt, si no per a tot el País Valencià.

El deute crònic de l'Estat amb el nostre País és sense cap mena de dubte el corredor mediterrani, on la defensa i el treball dels empresaris en eixa matèria és encomiable, i on caldria afegir a també a treballadors i treballadores per reflectir eixa unió. En segon ordre la connexió amb Saragossa i Bilbao, des de Sagunt i el nostre paper en eixe segon eix de connexió és clau.

Un tractor de l'economia espanyola com el País Valencià, no pot quedar aïllat de la connexió dels nostres ports amb la xarxa ferroviària de connexió amb Europa i amb zones logístiques com Aragó i Euskadi. Aquesta connexió pateix un retràs històric, en alguns trams encara amb traçat de fa dos segles i fa que actualment les empreses valencianes hagen d'utilitzar la connexió marítima amb Tarragona per poder arribar a Saragossa, tot un contrasentit i un malbaratament de recursos que ens resta competitivitat i capacitat logística. No només som l'Estat amb més línies d'alta velocitat deficitàries i amb destinació sense cap valor afegit, si no que, no contents amb confondre la platja amb l'interior, com li ocorre a la Presidenta d'Andalusia, sembla que també ens agrade unir dos punts a través d'una corba i no d'una línia recta.

Per fí, sembla que les mobilitzacions vertebrades entre València, Sagunt, Terol i Saragossa, on tant agents econòmics, sindicals, polítics i veïnals han sigut clau per despertar l'atenció de les institucions i conseqüentment amb el govern de l'Estat, han donat els seus fruits i hem d'agrair-ho.

Per a Sagunt, aquesta connexió és vital per la regeneració i posada en valor de les nostres empreses i de l'important paper logístic que la nostra ciutat està adquirint, esdevenint clarament com el sector amb major potencial dintre del teixit productiu de la nostra ciutat. Un sector net i innovador, precursor del sector comercial i necessari per la ordenació de la producció industrial. Un element bàsic dintre del procés de reindustrialització en el que ens trobem immersos.

Un pas més per recuperar i revitalitzar una ciutat clau en el mediterrani des de temps immemorials.