Dansa, òpera i música posaran el punt final de la sisena edició del Cicle de Música Vicent Garcés de Faura, demà dissabte 3 d'agost, a les 23 hores. El plat fort serà la posada en escena del ballet Marinada. Este espectacle és un homenatge a Vicent Garcés, considerat "el creador del primer ballet valencià ", segons el compositor Manuel Palau. Des de la regidoria de Cultura s'apostat per este projecte, ja que, des què s'estrenara una selecció del ballet al 1957, sols ha estat coreografiat una vegada, en 1993, en homenatge a Joan Fuster.
En la primera part es gaudirà d'una barreja de dansa i teatre en un recorregut calidoscòpic a través d'una selecció de peces on les relacions humanes i els conflictes que generen, com l'amor, l'amistat, la gelosia, la por, la passió o la mort, entre altres, són els eixos.
De la dansa passarem a l'òpera amb una segona part centrada en la figura de la dona, en una dona que estima però pateix amb obres de Purcell, Händel, Schubert i Berlioz. Les situacions en les quals es troben les protagonistes d'estes obres són situacions tristes i en ocasions també dramà tiques. Es veurà com en cada cas els motius per esta tristesa són diversos i com cadascuna d'elles viu este moment d'una manera diferent. La música, capaç de transmetre allò que la paraula no sempre pot, emfatitza encara més este estat d'à nim fent que l'oient capte el sentit i l'essència de l'obra.
El colofó de la nit serà la posada en escena de Marinada, el ballet compost per Vicent Garcés. Els ballarins Pere BodÃ, Raúl Heras, Riikka Laakso y Beatriz Torralvo de la companyia de dansa Robert G. Alonso, la veu de Ruth González i el pianista VÃctor Novella faran possible que Marinada desperte, després de tants anys oblidada, al poble on Vicent Garcés va viure i en una plaça que data del segle XV. Una versió lliure contemporà nia adaptada als quatre integrants de la companyia, procurant respectar al mà xim l'essència de l'original. Un muntatge sincer, sense artificis i equilibrat, on la interpretació de la partitura a piano i veu, no queden en cap moment en inferioritat a la interpretació de la dansa, o viceversa.
El ballet, basat sobre un argument de poemes de l'escriptor Joan Fuster, narra la història de Marinada que acaba de perdre el seu fill i el seu marit, mariner, és en mar fa molt de temps. Mentre Marinada espera la tornada del seu marit, li apareixen pretendents. Una nit per fi, Marinada canta una Cançó d'enyorament que es convertix en joia quan es queda suspensa en veure al seu marit.
Esta obra és la més divulgada i de major qualitat d'entre totes les compostes per Vicent Garcés. Gestada durant els anys quaranta, va ser acabada durant la seua estada a ParÃs, a partir de 1949, quan va ser revisada pel compositor francés Georges Auric. La peça conjuga encertadament l'esperit neoclà ssic, madurat a ParÃs grà cies als consells del Georges Auric qui va formar part del francés Grup dels Sis, amb la música popular valenciana present i sublimada en sentit culte.
En l'evolució del format del ballet Marinada, entre l'estrena en 1957 i la versió definitiva amb què va guanyar el Premi Joan Senent en 1972, està present una important influència estilÃstica de Joan Fuster, tant en els textos poètics usats com en els simples tÃtols d'algunes parts.
La seua música no ha estat massa compresa, i per a això va caure en un parcial anonimat, trencat essencialment, a partir de 2006 quan es va complir el centenari del naixement i sorgiren iniciatives, com el Cicle de Música de Faura, amb l'objectiu de reivindicar la seua figura i la seua obra.
Ja ho deia el crÃtic musical Gonzalo Badenes: "El passat 22 de febrer moria a València el compositor Vicent Garcés *Queralt, després de llarga i penosa malaltia. Garcés ens ha deixat tal com ell visquera: en el silenci. Trista ironia la d'un músic que va romandre prà cticament desconegut en el seu paÃs, havent fet cantar en els seus pentagrames l'essència poètica del *folklore valencià , posat en les paraules d'un Ausià s March o d'un Joan Fuster, als quals Vicent Garcés retria homenatge en algunes de les seues composicions més significatives".
