A pròposit d'algunes manifestacions qüestionant el carà cter cientÃfic de les Normes de la Real Acadèmia de Cultura Valenciana, conegudes també com a Normes d'El Puig, el Colectiu LluÃs Fullana de Professors Universitaris i Doctors Valencianistes vol expressar la seua posició al respecte:
Epistèmicament, el carà cter cientÃfic d'un treball queda subjecte al compliment de requisits com el criteri de la falsabilitat de Karl Popper, en virtut del qual un enunciat no pot ser formulat dogmà ticament, sino en térmens falsables, és dir, a través d'arguments susceptibles de ser invalidats o rebatuts si es proven errats. En eixe sentit, volem destacar que les Normes d'El Puig estan raonades en la Documentació Formal de l'Ortografia de la Llengua Valenciana, obra en la que s'expliquen a través d'arguments fonètics, històrics i d'estructura interna de la llengua les decisions normatives adoptades per la RACV. Se troba disponible en la web de la Secció de Llengua i Lliteratura Valencianes de la RACV: https://www.llenguavalenciana.com/Esta Documentació demostra, per posar un cas, la pertinència de l'utilisació de la ch en valencià , puix es tracta d'una grafia amplament documentada, d'us general entre els escritors valencians (com el mateix Fabra reconeix: Gramà tica catalana, 5ª edició, pà gina 19), convergent en l'escritura d'unes atres llengües de cultura, a banda de l'espanyol, com l'anglés, el francés o el portugués (les quals gasten ch i no tx per a representar fonemes pròxims al postalveolar africat sort valencià ) i, en definitiva, indispensable per a diferenciar entre el sò de Xúquer i el de chiquet.No considerem precisament cientÃfica l'atribució estigmatisadora d'este dÃgraf a un castellanisme, com fa la normativa catalana, atés que apareix testimoniat des dels primers texts de la llengua, com ara el Llibre de la Cort del JustÃcia d'Alcoy (1263).Nos agradaria que nos explicaren per quin criteri cientÃfic alguns autors afirmen que és una animalada escriure vert (i no verd) en valencià , pero exactament la mateixa grafia en francés resulta perfectament cientÃfica i respectable. Lo mateix s'aplica a uns atres térmens com corp o fanc, ortogrà ficament coincidents en valencià i francés antic (vore Antoni Fontelles, 2023:¿Cóm (mos) escriuen l'historia?, IEV, pp. 152-168).Nos atrevirÃem a sugerir que sà és acientÃfica la prà ctica de la AVL de falsejar en el Corpus Informatitzat del Valencià les transcripcions dels texts històrics valencians, substituint arbitrà riament térmens originals per formes catalanes, com ara ab per amb (https://www.llenguavalenciana.com/documents/comunicats/cival) o fon per fou (Manuel Gimeno, 2023: La lluita per l'identitat valenciana, Mosseguello, 147-154).Tampoc poden considerar-se cientÃfics posicionaments com el de la AVL quan afirma que el topònim Valéncia se pronuncia en e tancada, pero s'ha d'escriure en e oberta.Encara més, considerem un comportament prototÃpic del dogmatisme acientÃfic la prà ctica de Joan Fuster de no referenciar les fonts de cap de les seues afirmacions històriques en Nosaltres, els valencians, de manera que el llector no puga comprovar-les i haja d'assumir-les com a veritat inqüestionable perque ho diu l'autor: paraula de Fuster i prou.Finalment, deixem a l'arbitri del llector que establixca per ell mateixa el carà cter cientÃfic o no d'una institució com la AVL, creada en base a interessos polÃtics aliens als valencians (concretament, en base a un pacte de govern entre Aznar i Pujol, vore Sergi Castillo, 2021: Operació AVL, Vincle, p. 65) i que, com afirmen obertament els propis defensors d'esta acadèmia, s'ha guiat per a la selecció de determinats membres per criteris com el següent: que el candidat triat "fora ancià i, per tant, amb una curta esperança de vida" (Sergi Castillo, ob. cit., p. 173; Antoni Fontelles, ob. cit., p. 53). 
Imatge darxiu duna protesta del Colectiu Lluis Fullana. -EPDA
