El comportament electoral a l'Horta Nord

L'Horta Nord ha format part de l'històric 'Cinturó roig' de l'àrea metropolitana de València, anomenat així per ser un feu històric dels socialistes fent de contrapés als governs conservadors de la ciutat i de la Generalitat. I és que, la comarca, té un comportament electoral i una trajectòria que permet dibuixar tres etapes històriques:

1977–1993 Transició
i hegemonia del PSPV-PSOE
Durant esta fase, els socialistes han sigut els més votats en tots els comicis als quals s'han presentat (municipals, autonòmiques, generals i europees). Destaca el 54'3% dels vots en la comarca en les Generals de 1982 amb la primera majoria absoluta de Felipe González. Fins a la dècada dels 80, fou la UCD d'Adolfo Suárez qui feu ombra amb un 30% dels vots a la comarca, 5 punts per davall del PSOE. Esta igualtat la contrarestaria el PCE amb bons resultats d'entre l'11% i el 17% dels sufragis fent així que els governs caigueren en mans de l'esquerra. A partir del 82' i fins al 1993, el partit de la rosa obtindria sempre uns resultats per damunt del 40% dels vots amb un segon lloc reservat per al Partit Popular (Aliança Popular/Coalició Popular/Coalició Democràtica) amb resultats d'entre el 19% i el 39% en detriment de comunistes i centristes.

1994 –2014 Bipartidisme
i hegemonia del PPCV

Els electors consoliden un sistema bipartidista a on el poder es reparteix entre PP i PSOE a molta distància en percentatge de vot respecte a tercers partits. Les eleccions europees de 2014 donen per primera volta com a guanyador a la comarca al Partit Popular amb un 40% dels vots enfront del 31% dels socialistes. Les eleccions municipals de 1995 són un clar exemple d'este període amb una diferència entre els dos partits d'un regidor i un 1% per al PSOE. No és fins als comicis de 1999 quan la formació conservadora comença a guanyar amb un marge més ampli, sempre amb les excepcions de les municipals a on els partits estan més igualats. A partir de 2007 el Partit Popular obté millors resultats amb percentatges pròxims al 50% dels vots sense comptar la victòria per poc del PSOE en les generals de 2004. En les votacions de 2011, el PP toca sostre amb més de la meitat dels vots.

2015–Ara Multipartidisme
Les Eleccions Europees de 2014 donarien representació i visibilitat a nous partits: Podem i Ciutadans. És l'inici de la fi del bipartidisme i de la desfeta dels populars: perden més de la meitat del seu electorat. L'ascens de Compromís, sobretot en les cites municipals i autonòmiques, i l'aparició en l'escena política de Podem i Ciutadans, així com de Vox més tard, trenquen el tradicional equilibri de forces tot i que estes tres darreres formacions flaquegen en els comicis locals.

L'abstenció tradicional en la comarca és d'un 25% aproximadament, quant menys en les generals de 1982 amb un 13'8% i quant més en les Europees de 2004 amb un 47'9%. L'alta participació sol associar-se a la comarca als canvis però no implica que siga a esquerra o a dreta.

La Comarca Científica

L'anàlisi ha estat elaborat per Arnau Alonso Santos, sociòleg i politòleg per la Universitat de València. Arnau és un dels impulsors del projecte comarcal www.lacomarcacientifica.com, un refugi per a l'anàlisi social amb un apartat dedicat a les comarques valencianes.