El debat més desitjat entre Rajoy, Pablo Iglesias, Pedro Sánchez y Rivera
Mesa és cronita d'Estivella i columnista d'El Periódico de Aquí
LLUIS MESA - 15/06/2016
Lluis Mesa. FOTO EPDA
Una de les assignatures pendents de les campanyes estatals
era la superació del model dual de debat. Ara que ha passat, cal reconéixer
que ha arribat en el pitjor moment,
ja que no hi ha uns programes nous a ensenyar ni treball legislatiu a mostrar.
El president del govern en funcions va fugir d'assumir de forma real culpes per
la corrupció. Es va atrevir quasi a dir que sols pot governar qui ja ha
gestionat l'administració. Per eixe argument mai no haguera governat ell per
primera vegada. El secretari general del PSOE resultà reiteratiu i avorrit en
incidir constantment amb la culpabilitat de Podemos. Quan els minuts estan tan
comptats en un debat, no és bo perdre'ls amb un mateix tema. Albert Ribera
mostrà un discurs aparentment fresc que s'enfosquí quan va perdre el temps amb Podemos i la seua relació amb Veneçuela.
Se suposa que pertany a les noves forces emergents, aquelles que anaven a superar
els atacs a les forces antagòniques i deixar de banda els dogmatismes.
Finalment es trobava Pablo Iglesias amb una oratòria fresca. Però també va
perdre el temps en qualificar a Ciudadanos com a part del PP i no assumir amb
transparència la relació amb la república veneçolana. Si Podemos no és un reducte
comunista, com els seus opositors diuen, Ciudadanos tampoc és un succedani del PP.
Sembla que els nous partits poden aportar molt a la política estatal. Almenys
ja han obligat a canviar el discurs i l'estètica als partits clàssics. Però no
van aconseguir que el debat se centrara en les necessàries reformes
constitucionals i electorals. Semblava que les forces polítiques hi acudiren
amb un aprovat per les altres eleccions i que ara sols assistien per a pujar
nota.
En definitiva, al debat li faltà efectivitat en els parlaments i
concreció de propostes. Així que ara sols queda votar els diputats i senadors
de la circumscripció. Una vegada més la ciutadania es quedarà sense triar
directament el seu president. Un sistema d'elecció indirecta que deixa carta blanca
als parlamentaris. Confiem que dins de quatre anys es puga també celebrar el
debat a quatre i siga més eficaç que el primer i la nostra democràcia es trobe
més renovada.