La Institució Alfons el Magnànim-Centre Valencià d'Estudis i d'Investigació acaba de publicar Josep Climent i Avinent: epistolari, el número 75 de la col·lecció Arxius i documents, a cura de Marc-Antoni Granell i Cueva i quatre historiadors, amb pròleg del recentment fallit historiador Antonio Mestre Sanchis. El disseny de la coberta és de Manuel Serra, i el disseny de la col·lecció és de Fèlix Bella.
Josep Climent i Avinent, una personalitat excepcional i irrepetible
Josep Climent i Avinent (Castelló de La Plana, 1706-1781) fou un il·lustrat valencià encara poc conegut fora dels cercles dels investigadors especialitzats. Fou catedràtic de Filosofia Tomista i claustral de l'Estudi General (la Universitat de València actual), alhora que canonge de la Seu Valentina i la biblioteca, la qual era la més ben nodrida i actualitzada de la ciutat de València. Climent rebia edicions de llibres que no es trobaven en cap altre lloc gràcies a la tasca feta pel també il·lustrat valencià Antoni Mayans, antic bibliotecari reial. També fou bisbe de Barcelona i de Màlaga, tot i que acabà renunciant en tots dos casos.
En el seu Epistolari es publiquen un bon grapat de cartes, escrites per ell o a ell adreçades, d'entre una llarga nòmina de "corresponsals", alguns tan il·lustres com el Rei Carles III i el seu ministre de Justícia Manuel de Roda o el Papa Clement XIV, i altres interlocutors singulars, entre les que destaca la comtessa de Montijo, Mª Francisca de Sales Portocarrero.
Endinsar-se en aquella interessantíssima correspondència ajudarà a aprofundir en l'anàlisi d'un personatge extraordinari i dels seus interlocutors en un context històric important com fou la Il·lustració.
L'autor: Marc-Antoni Adell i Cueva
Marc-Antoni Adell i Cueva (1943), coautor i coordinador del present llibre. Inspector d'Educació i Professor de Psicologia a la UVEG. Participà al volum Josep Climent i Avinent (Castelló de la Plana, 1706-1781), Bisbe de Barcelona. És coautor de Josep Climent i Avinent: antologia de textos.
En el present volum també hi col·laboren els historiadors Elisa Millás Mascarós (1966), Beatriz Segarra i Orenga (1984), Francesc Tort Mitjans (1934) i Camilo Vázquez Artés (1980).
