El Magnànim publica "Chaflán", d'Abelardo Muñoz, històries urbanes d'una València que desapareix

La Institució Alfons el Magnànim-Centre Valencià d'Estudis i d'Investigació, depenent de l'Àrea de Cultura de la Diputació de València, presentarà dimecres 4 de juliol a les 19 hores el llibreChaflán,una recopilació de cròniques i d'articles d'Abelardo Muñoz publicats entre 2013 i 2016 en la Cartelera Turia en les seccions "Perdidos en la gran ciudad" o "Cualquier día en cualquier esquina". La presentació tindrà lloc en el saló d'actes del Col·legi Major Rector Peset (plaça Forn de Sant Nicolau, 4) i comptarà amb la participació, acompanyant l'autor, de Vicente Vergara, director de la Turia, i d'Emili Piera, director dePapers de Premsadel Magnànim, col·lecció en la qual s'ha publicat. El volum, prologat pel periodista Rafael Ballester Añón ja es pot adquirir a les llibreries i tambéonline.Papers de Premsaés una de les col·leccions més actives en la nova etapa del Magnànim i en ella s'han publicat recentmentSin dios y sin diablo, de Joan Garí; a més deNotes d'un desficiós,de Joan Fuster;La inteligencia a sus pies, de José Vicente Aleixandre iCrónicas de la transición valenciana (1972-1985),de Jaime Millás.

Una mirada poètica sobre la realitat

Als articles de Muñoz, tot i que estan escrits i publicats en la segona dècada del segle XXI, es respira la nostàlgia d'una València, la dels anys vuitanta del segle XX, ja desapareguda, que l'autor, en paraules de Ballester Añón, "visualitza com la modalitat vernacla de la llegenda sentimental, literària i dissoluta del Tànger dels anys cinquanta". Els relats, agrupats seguint un criteri espacial (ciutat, suburbis, personatges singulars, interiors, transports...) constitueixen una mena de descripció etnogràfica del nostre entorn, ja siguen els barris cèntrics (el Carme, Russafa...) o altres més perifèrics i suburbials, en els quals l'autor demostra posseir, continua Ballester Añón, "un refinat olfacte per a la germania suburbial i pels xicotets tresors col·loquials" (històries del barri, del carrer, del veïnat, de pati interior, personatgesapalancatsa la barra del bar o habitants de la rotonda d'un polígon industrial) que descriu amb "un estil bipolar que passa de l'aclaparadora intensitat narrativa al doctrinal confortatiu, del lirisme més assilvestrat a unagit propedificant".

Assidu cronista de l'actualitat

Abelardo Muñoz (València, 1952) és escriptor i periodista. Va començar la seua carrera com a articulista de la cartelleraQué y Dóndeen 1978 i des d'aquella data ha continuat publicant columnes, articles i reportatges en la premsa local i estatal:El País, La Vanguardia, Interviú, El Temps, Levante-EMV...,a més d'assidu col·laborador amb columnes literàries en laCartelera Turiades dels anys vuitanta del segle XX. Com a escriptor ha publicatEl baile de los malditos,sobre cine independent valencià (1999); la biografia publicada pel MagnànimJoaquín Sorolla, viajero a la luz(1998); els llibres de relatsValencia sumergida(1987),Gas ciudad (2010)oHotel Continental(2016), el thrillerMacabro(2011) i, més recentment,Exilio atlántico(2018).