El Magnà nim, l'editorial de la Diputació de València, recopila el conjunt de la producció ausiasmarquiana, que representa un gran pas endavant per a la poesia del seu temps, ja que s'allunya dels models de la poesia occitana, considerats encara com els mes «desitjables» entre els versificadors del segle XV i que havien donat a la mateixa València representants com Jordi de Sant Jordi.
L'obra poètica d'Ausià s March assoleix un alt grau d'originalitat en tant que s'humanitza i es fa més personal, més Ãntima, i reflecteix –encara que fragmentà riament–, la seua trajectòria existencial. Certament, superarà els entrebancs del formalisme excessiu imposat pel trobadorisme i s'acostarà a unes posicions equiparables, en certs aspectes, a les «novetats» de la poesia italiana del Renaixement: malgrat el seu medievalisme, és evident també un canvi de sensibilitat que serà la clau de l'èxit que tingué ja l'obra de March entre els lectors del segle XVI, per tal com la trobaven més a prop de les seues preferències «modernes».
Ausiàs March degué nà ixer al voltant del 1400, segurament a València. Al servei del rei Alfons el Magnà nim, va participar en diverses campanyes militars a terres italianes (Sardenya i Còrsega), i se li concedà una à mplia jurisdicció al seu feu de Beniarjó (la Safor) i a les alqueries de Pardines i Vernissa, a més del cà rrec de «falconer major de la casa del senyor rei». Quan tenia poc més de quaranta anys, es va casar amb Isabel Martorell, germana de l'autor del Tirant lo Blanch, que morà dos anys més tard. Després es tornà a casar, aleshores amb Joana Escorna. El poeta va faltar a València, a la seua casa del carrer Cabillers, el 3 de març de 1459.
La recopilació és obra de Vicent Josep Escartà Soriano (AlgemesÃ, 1964), catedrà tic de Literatura Medieval i Moderna a la Universitat de València. Ha publicat nombrosos estudis sobre la cultura i literatura i ha tingut cura d'edicions de textos valencians antics, literaris i historiogrà fics. Darrerament ha publicat el volum "Jaume I en la memòria d'un poble" (València, 2021) i el "Dietari de Jeroni Sòria" (2024).