Xavier Rius en la Lloma de Betxà a Paterna.El Museu de Prehistòria, depenent de l'Àrea de Cultura de la Diputació de València, ha programat, de nou per aquest any 2017, les visites comentades a la Lloma de BetxÃ, donat l'èxit de les campanyes precedents, les quals varen ser realitzades en col·laboració amb els tècnics del Parc Natural del Túria i amb l'Ajuntament de Paterna, i l'autorització dels propietaris i dels gestors de la Vallesa.
Les visites estan programades per als dissabtes, 10 i 24 de juny, en horari de 10:00 a 14:00 hores. El punt de trobada és l'estació de Metro de la Canyada, on els visitants seran recollits pel guia de la visita.
Cada visita estarà formada per un grup de 40 persones com a mà xim, i donada l'experiència d'altres anys, l'activitat es dirigeix fonamentalment a un públic familiar, que valora satisfactòriament les jornades perquè es compleixen les expectatives lúdiques i culturals d'adults i xiquets.
A més, les visites són conduïdes per llicenciats o graduats en Història, especialitzats en arqueologia i coneixedors de l'Edat de Bronze, i del contingut especÃfic d'aquest jaciment.
Viatge en el temps: destinació a l'Edat del Bronze valenciana
Durant l'Edat del Bronze, etapa de la Prehistòria en què es consolida l'activitat metal·lúrgica, les terres que envolten el Túria estan ocupades per nombrosos assentaments situats en les vessants i al cim de les muntanyes. Els grups humans que habiten són comunitats camperoles i ramaderes unides per llaços de carà cter familiar, excepte alguns personatges que acaparen el poder.
Un dels jaciments emblemà tics excavat des de 1984 pel Servei d'Investigació Prehistòrica (SIP) de la Diputació de València és la Lloma de Betxà (Paterna), que després de vint-i-set campanyes s'ha convertit en un referent en els estudis sobre l'Edat del Bronze, tant per la informació aportada com pel seu excepcional estat de conservació.
Situat a la Vallesa de Mandor (Paterna), en un turó d'escassa elevació i a curta distà ncia del riu Túria, presenta una forma allargada, encara que l'assentament arriba a la part baixa del turó, amb una extensió total de 3.750 m2, aproximadament.
L'ocupació del lloc data del començament de l'II mil·lenni abans de Crist (AC), quan es construeix el gran edifici superior i una sèrie d'infraestructures d'accés, circulació i manteniment. Després d'un gran incendi, la casa va quedar arrasada, però l'espai es va continuar utilitzant fins a l'abandó definitiu de l'assentament, cap al 1500 AC.
La seua ubicació sembla estar relacionada amb l'explotació de les terres circumdants, aptes per al cultiu dels cereals i pròximes a un curs d'aigua estable. Al seu entorn es troben una sèrie de poblats xicotets com per exemple la Llometa del Tio Figuetes, Ermita de Montiel, L'Alteret, Els Carassols, L'Alt dels Castillejos o El Gargao; caserius o llogarets semblants a la Lloma.
Plafons divulgatius in situ i campanyes complementà ries
En 2013, després de finalitzar les campanyes d'excavació, el Museu de Prehistòria va organitzar l'exposició temporal Viure vora el Túria fa 4.000 anys, inaugurada al febrer de 2015.
Vinculades a l'exposició es varen programar diferents activitats complementà ries, com les visites comentades al jaciment, efectuades entre els mesos de març i setembre. Les visites varen aconseguir un gran èxit d'assistència i participació ciutadana, alhora que despertaren gran interès entre la població local, raó per la qual es varen tornar a realitzar durant els mesos d'abril a juny de 2016.
D'altra banda, entre novembre i desembre de 2015 es realitzaren les obres de recuperació, millora i manteniment del jaciment i, també, les tasques de senyalització mitjançant la instal·lació de plafons divulgatius per a afavorir la interpretació de les restes excavades.
